Sensacions de l'Alter-trip

Primer de tot, dir que fer un viatge per temes de burocràcia universitària desanima bastant; no saps en què et sortiran ni saps què et poden dir; potser el què tenies pensat fer no es pot fer i has d'acabar fent altres coses per culpa de la burocràcia universitària.

Un cop dit això, el fet de viatjar més o menys al meu aire crec que ha sigut una de les millors coses que he fet; el no haver de demanar comptes a ningú, el fet de que ningú depengui de mi ni jo dependre de ningú altre m'ha agradat molt, és anar completament al teu aire, fer el què realment desitges i gaudir del teu temps com vols.

Per altra banda crec que portar una planificació mínima és essencial, així com anar amb una guia de viatge, ja que sinó et perds moltes parts interessants o perds massa temps per descobrir-les; a part, que movent-me en tren com m'he mogut i fent viatges llargs, sempre va bé tenir un llibre per llegir i si és d'informació a on vas encara millor; així no vas tant cec. També cal dir que una guia de viatge et serveix poder fer una planificació més acurada sobre la marxa o poder trobar una solució si resulta que un dia fa mal temps i no tens ganes de mullar-te gaire. El què si que veig que has de tenir clar és saber com a mínim a on vols anar, així segur que no et quedes aturat.

En el pla humanístic, me n'he adonat que la gent tendeix a comunicar-se més en les situacions adverses, a part que la gent és molt agraïda si els ajudes a sortir d'un problema; suposo que si viatges amb més gent aquestes coses es perden i la complicitat que pots arribar a tenir amb les persones que coneixes estant fora és menor.