Primer de tot, dir que fer un viatge per temes de burocràcia
universitària desanima bastant; no saps en què et sortiran ni saps què
et poden dir; potser el què tenies pensat fer no es pot fer i has
d'acabar fent altres coses per culpa de la burocràcia universitària.
Un
cop dit això, el fet de viatjar més o menys al meu aire crec que ha
sigut una de les millors coses que he fet; el no haver de demanar
comptes a ningú, el fet de que ningú depengui de mi ni jo dependre de
ningú altre m'ha agradat molt, és anar completament al teu aire, fer el
què realment desitges i gaudir del teu temps com vols.
Per
altra banda crec que portar una planificació mínima és essencial, així
com anar amb una guia de viatge, ja que sinó et perds moltes parts
interessants o perds massa temps per descobrir-les; a part, que
movent-me en tren com m'he mogut i fent viatges llargs, sempre va bé
tenir un llibre per llegir i si és d'informació a on vas encara millor;
així no vas tant cec. També cal dir que una guia de viatge et serveix
poder fer una planificació més acurada sobre la marxa o poder trobar una
solució si resulta que un dia fa mal temps i no tens ganes de mullar-te
gaire. El què si que veig que has de tenir clar és saber com a mínim a
on vols anar, així segur que no et quedes aturat.
En el
pla humanístic, me n'he adonat que la gent tendeix a comunicar-se més
en les situacions adverses, a part que la gent és molt agraïda si els
ajudes a sortir d'un problema; suposo que si viatges amb més gent
aquestes coses es perden i la complicitat que pots arribar a tenir amb
les persones que coneixes estant fora és menor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada