Tessalònica

Aquest és un viatge que vaig fer mentre estava a Torí d'erasmus amb uns colegues que vaig conèixer allà. Explico el viatge des de Torí que és pròpiament d'on el vam començar.

Dia 1
Sortida de Torí i nit a Bèrgam

Havíem quedat uns quants a l'estació de trens de Porta Nuova, Torí; allà vam comprar el tiquet de tren per anar a Bèrgam, que és on es trobava l'aeroport d'on sortíem per anar a Tessalònica; el viatge en tren tampoc cap cosa de l'altre món, dues hores fins arribar a Milà en un tren regional, a Milà esperar quinze minuts i agafar el tren cap a Bèrgam, una hora més de tren en un altre tren regional. Un cop arribem ens trobem amb dos companys més de viatge i un xaval (amic de les noves incorporacions) que ens deixaria passar la nit al seu pis.

Anem a deixar les maletes al pis del xaval i tal com les deixem ens diu que què teniem pensat, si dormir o no, nosaltres li diem que no ho teniem pas pensat, que ja dormiríem a l'aeroport o a l'avió, que la nit és jove. Ens porta al pis d'uns amics seus i allà ens passem la nit parlant, bevent cerveses, tocant la guitarra, l'harmònica i cantant cançons... De tornada a buscar novament les maletes ens trobem un cavall de cartró-pedra de color vermell tirat per la vorera, decidim alçar-lo i, ja que el tenim alçat, el col·loquem enmig de l'asfalt del carrer.


Dia 2
Sortida de Bèrgam, arribada a Tessalònica, cerca de l'alberg, visita per la tarda, sopar i visita nocturna per la ciutat

Un cop tornem a tenir les maletes a les nostres mans, ens dirigim cap a la mateixa estació de tren on el dia abans havíem arribat, ja que per allà passava l'autobús que ens portaria a l'aeroport, allà ens estem esperant una estona, potser uns vint minuts, però que van semblar eterns perquè el temps se'ns tirava al damunt ja que el nostre avió sortia a les sis del matí a un quart de cinc encara estàvem esperant, per sort, com que els sis que fèiem el viatge érem una colla de "catxondos" ens vam passar l'estona fent bromes sobre les possibilitats de perdre l'avió i les alternatives que podríem prendre, tot això acompanyats amb un cansament cada vegada major; per sort, o per desgràcia, aquest moment es va acabar quan va venir l'autobús, tot i que aquí va començar una nova mini-aventura esperant que no pugés cap revisor perquè cap dels presents havia comprat bitllet.

Arribem a l'aeroport curts de temps, entrem i busquem la porta d'embarcament i pugem a l'avió; la veritat és que no vam tenir massa temps per estar per aquell aeroport, tot i que semblava una bogeria, amb la gent amunt i la gent avall, tampoc en puc parlar gaire. Vam pujar a l'avió, jo em vaig assentar a les cadires de la zona de les ales, ja que són més amples; mentre que la resta es van assentar unes quantes files més enrere i jo, i diria que la resta de la gent, ens vam posar a dormir, abans però, amb un li van cridar l'atencíó per tenir un volum de veu massa elevat i molestava a la resta de gent...; per altra banda, les hostesses no van callar en cap moment i si no passaven despertant al personal per si volien una beguda, parlaven pels altaveus per preguntar si algú volia comprar cigarrets elèctrics. Aterrem, sortim de l'aeroport i suposo que aquí ens trobem amb la primera gran i interessant sorpresa: està tot absolutament tot etiquetat en grec, ni anglès ni hòsties. Com podem i desxifrant símbols comprem un bitllet per anar cap al centre de Tessalònica, per sort, també fan servir l'euro i ens aclarim bé amb el canvi, sinó hauriem tingut un problema i dels grans. Un cop arribem al centre, un xaval espanyol que també estava d'erasmus a Torí i que havia anat amb un altre grup a Tessalònica diu que ell té un amic allà i que ens guiarà cap a l'alberg, que es coneix la ciutat i que fàcilment arribaríem, jo preferia buscar la meva via i guiar-me per mi mateix, mai m'ha agradat que em guiessin; però com que la resta del grup va voler seguir-lo vaig haver de claudicar. Vam començar a caminar per Tessalònica en una direcció que a mi no em quadrava gens, estàvem desfent el camí de l'autobús i pels mapes que havia mirat per situar l'alberg encara hauríem d'haver anat amb autobús un parell de parades més i més o menys hauríem arribat a la zona. Arribem a un lloc ja a les afores del centre de la ciutat, i ens diu el xaval de Tessalònica que havíem arribat, mirem el mapa, mirem com es diu el lloc i mirem les fotografies i li diem perdona: però, no és aquí. I el personatge després de fer-nos fer aquella caminada agafa i se'n va, sense dir res més.

En aquest moment, mig perduts per una ciutat desconeguda per nosaltres, decidim tirar de valentia i indicacions (en castellà) en mà i comencem a caminar per Tessalònica preguntant per un alberg o un carrer que no sabem com es diu. Mentre anem buscant l'alberg anem veient com és la ciutat, i la veritat, és com una espècie de Benidorm enorme, bastant lletja en general i sense massa que oferir, criden l'atenció les esglésies, que n'hi ha moltíssimes i molt curioses, i també que la majoria de la gent, a cada cantonada se senya. Al final trobem l'alberg en un barri bastant curiós i després de pujar una gran rampa, ens donen la clau de l'habitació i ens distribuïm els llits, també veiem que són molt laxes a l'hora de pagar, havíem de pagar 55 euros per l'habitació, però ens diuen que només cal que en paguem 50. Decidim fer torns per anar a menjar, ja que som sis persones en una habitació amb només un bany i tots volíem dutxar-nos, menjar i dormir de la forma més ràpida. Decidim jo i un company anomenat Adrián ser els primers en anar a menjar, ja que hi havia gent que es volia dutxar i n'hi havia d'altres que directament es volien posar a dormir. Baixem la monstruosa rampa i busquem restaurants, i la veritat és que és bastant difícil trobar un restaurant quan no saps com s'escriu i no entens els texts escrits, o sigui que et deixes guiar pels olors i per les aparences. Al final trobem un restaurant que sembla que facin kebabs, tenen la típica carn donant voltes i la típica amanida que t'hi posen dins, ens quedem mirant la carta durant cinc minuts sense entendre absolutament res, fins que el cambrer/cuiner/propietari del bar ens diu que disposava de carta en anglès si volíem...; al final ens decantem pel típic giros, no en tenim ni idea del què estem demanant, però quan ens el porten veiem que és un plat molt correcte, molt bo, i molt similar al més que conegut kebab, però en plat i sense el pa de pita.

Després de dinar, sobre dos quarts de dues, tornem cap a l'alberg, ens dutxem i ens posem a a dormir una mica, ja que per la tarda volíem fer una mica de turisme, total, se'ns en va de les mans i acabem dormint fins a les sis de la tarda, quan ens llevem uns diuen d'anar a comprar sopar i fer-lo a la cuineta que tenia l'habitació, jo i l'Adrián diem que si és per menjar en aquell moment si que soparíem allà, en altre cas soparíem pel centre de Tessalònica, ja que anar a comprar sopar, tornar a pujar, tornar a baixar per anar a donar una volta pel centre de la ciutat, tornar a pujar per sopar, baixar i llavors sortir una mica de festa que no; ja que perdíem massa temps i, vulguis que no, si t'estàs a una ciutat nova, que no hi vius, i que al dia següent ja marxes, t'interessa estar-te el màxim de temps a fora de l'alberg visitant coses i anar a l'alberg pràcticament només per dormir. Aquí comencen les primeres tensions del grup, ja que ningú vol baixar del burro i un il·luminat diu d'anar a comprar sopar i després elegim el què es vol fer..., una decisió molt egoista per la seva part, ja que volia convèncer amb el menjar comprat, per no dir obligar, a fer el què ell volia. Es dirigeixen a comprar i quan tornen el mateix il·luminat diu de fer votacions per saber el què fer, quan nosaltres ja havíem deixat clar el què faríem sigués quin sigués el resultat. Fem votacions, perdem i ens posem tots de camí cap al centre de Tessalònica.

Caminant per la tarda pel centre de Tessalònica, podem veure amb més calma els edificis i les construccions, i la idea que ens havíem fet durant el matí es fa més present, Tessalònica és una Benidorm gegant, gens atractiva i mal organitzada. Arribem al passeig marítim, molta animació pel carrer per ser un dimecres, veiem molts bars i molta gent; arribem fins a la Torre Blanca i decidim donar mitja volta per un carrer major i veure una altra part de la ciutat. Arribem a una rambla, pugem per ella i aquí fem un nou company de viatge, en Tobby, un dels molts gossos abandonats que hi ha a la ciutat, ens acompanya durant uns 20 minuts, però al veure que no li donem menjar ens deixa...; en aquest moment decideixen que és hora d'anar a sopar; jo i l'Adrián diem que ens quedem a sopar pel centre, i ja la tornem a tenir muntada, que si s'havia quedat en una cosa, que no podem fer el què nosaltres volem, que si havíem decidit democràticament..., els hi diem que sí que sí, donem mitja volta i ens posem a buscar un restaurant que resulti interessant i si pot ser, menjar típic d'allà Tessalònica o Grècia en general.

Trobem un restaurant que semblava que tenia bastant èxit, entrem i intentem demanar, dic intentem demanar perquè no sabem com es diu res, i per tant decidim mirar què demana la gent i demanem assenyalant els seus plats. Al final es veu que ens hem decidit per una espècie de kebab, però que no és kebab, en fi, no sabem què és, ens ho mengem i decidim anar a fer una cervesa per un dels molts bars que hi havia al centre. Veiem un vaixell que ja havíem vist a la tarda, decidim pujar-hi, ja que l'entrada és gratuïta i el vaixell dóna una petita volta per davant de la ciutat de Tessalònica. Ens assentem, demanem unes cerveses i ens posem a xerrar relaxadament; mentre xerrem veiem que a Tessalònica hi ha una cosa que fins aleshores no ho havíem vist ni sabíem que existia; vist de lluny semblava una espècie d'Alhambra i semblava interessant, decidim preguntar a la gent què és allò, però tenim un petit problema, si a Espanya la gent és inútil en anglès, a Grècia el problema és corregit i augmentat; ningú domina l'anglès ni cap altra llengua estrangera. Sense saber exactament què és, decidim que l'endemà al matí allò s'ha de visitar tal i com ens llevem, i després, ja es veuria el què es faria. Baixem del vaixell i tornem a caminar pel passeig marítim, ara, l'ambient ha canviat i és completament festiu i ple de joves, arribem al final del passeig i veiem una espècie de discoteca apartada, decidim apropar-nos-hi, i allò que semblava una discoteca el què era en realitat era un gran restaurant, molt correcte, amb bastant estil i ben cuidat; decidim donar mitja volta, ja que eren les onze de la nit i en mitja hora havíem quedat amb la resta de la gent per trobar-nos de nou.

De camí al punt de trobada, decidim passar per llocs que encara no haguéssim passat, puix que el nostre objectiu era descobrir Tessalònica (tenint en compte que no sabíem a on érem i no havíem mirat res per visitar), ens posem per una espècie de carrerons i anem a parar segurament a un dels millors llocs a on he anat a parar, una espècie de barri marítim, conservat tal i com era, però tot reformat i ple de restaurants amb cuina marítima, unes olors de peix cuinat exquisides i uns plats que feien bastant goig. Veient això, decidim que l'endemà hem de menjar peix sí o sí. Continuem caminant descobrint coses, però tampoc dignes de menció; arribem al punt de trobada i comença a ploure; allà ens estem esperant per deu minuts, al veure que no arriben decidim trucar-los i els hi preguntem que a on estant, i ens diuen que estant al punt de trobada, cosa que no era veritat, ,llavors els hi diem que a on estant realment i ens confessen que no estant al punt de trobada, sinó que estant sota una porxada bevent cerveses.

Ens trobem i els hi expliquem tot el què hem vist i el què hem fet, els hi preguntem pel seu sopar i ens expliquen que han estat jugant a cartes amb altra gent de l'alberg i que s'ho han passat molt bé. Decidim anar cap al passeig marítim, ara buit, sense ningú, era una situació bastant curiosa, ja que feia escassament una hora allò era un punt d'ebullició de gent jove..., veiem que la ciutat, amb la pluja se n'ha anat a dormir. L'Adrián i jo diem que veient el què es veu, la millor opció és ja anar a dormir; que l'endemà ens queda un dia molt dur; els altres decideixen fer una cervesa a on sigui, amb una actitud que semblava que no volien admetre que s'havien equivocat, com aquell nen petit que se li diu que no i al dir-li que no encara ho vol fer amb més ganes, només pel fet de portar la contrària. Els hi demanem les claus de l'habitació i tornem cap a l'alberg i ens posem a dormir després del dur dia d'avui.


Dia 3
Sortida de l'alberg, visita a les muralles, dinar a la platja i tornada a Torí

Ens llevem a les onze del matí, amb la queixa dels propietaris de l'alberg que ens diuen que a les onze és quan hem de marxar de l'habitació, que s'ha de netejar i deixar apunt pels nous visitants. Els hi diem que deu minuts hi sortim, però al final sortim a quasi bé mitja hora més tard. Nosaltres (l'Adrián i jo) expliquem la idea d'anar a visitar allò que la nit abans havíem vist, i després anar cap a la platja, ja que la platja estava de camí a l'aeroport. Els altres, engoril·lats com ells sols comencen: platja, platja, platja! sense poder raonar amb ells, i intentar explicar que segons on estàvem nosaltres tampoc era tant lluny arribar fins el què havíem vist i llavors anar a buscar l'autobús, però no ens van voler fer cas. Anem a buscar allò que havíem vist amb un mapa a la mà, mirant el mapa, veiem que allò era una espècie de muralla, però tampoc era fàcil guiar-se amb aquell mapa, decidim preguntar a la gent de la ciutat com arribàvem a la zona que volíem anar, però si nosaltres ens perdíem llegint el mapa, pels propis grecs era una odissea més èpica que la de Homer. Al final, tirant d'orientació divina i pensant amb lògica, vam decidir posar-nos per uns carrers que ens van acabar portant a la nostra destinació, a la part de les muralles amb més bon estat de conservació, una part molt encisadora, però que surt de la tònica de la ciutat, ens estem per allà mirant i observant, molt contents d'haver trobat el lloc, però una mica desil·lusionats perquè tampoc és cap cosa de l'altre món, a Catalunya, Empúries està en més bon estat de conservació. Ens decidim a entrar a una espècie de cementiri grec, o una església o a saber, perquè no sabíem a on entràvem, i vam trobar un mirador a on es veia tota la ciutat, i quedava demostrat per enèsima vegada la lletjor de Tessalònica.

De baixada de les muralles vam passar per la zona universitària, vam agafar un autobús i cap a la platja s'ha dit. Allà vam dinar a un restaurant d'aquells típics de platja, vam preguntar als nostres companys el què havien demanat, ens va convèncer i vam decidir demanar el mateix, un menjar molt bo: sípia, popets i peix, no sabem quin, però peix a la planxa molt més que correcte. Després de dinar una mica de platja, aigua, prendre el Sol i cap a l'aeroport. A l'aeroport ens vam higienitzar com vam poder, ens vam canviar, vam jugar a cartes i quan va ser l'hora d'agafar l'avió vam tornar cap a casa.