Brussel·les

Avui explicaré un altre viatge que vaig fer estant també a Torí d'erasmus amb uns uns altres col·legues que també vaig conèixer allà.

Dia 1
Sortida de Torí i arribada a Brusel·les, cerca de l'alberg, visita de la ciutat, sopar i tornada a l'alberg

Havíem quedat un divendres d'hora al matí a l'estació de trens de Dora, a Torí, per agafar els tren i anar cap a l'aeroport; jo, que no anava molt d'hora, però tampoc anava tard (direm que anava puntual amb uns cinc minuts de marge), vaig arribar a l'estació de Dora, uns 5 minuts abans d'agafar el tren, el temps just per comprar el bitllet, validar-lo i pujar al tren; observo que a la taquilla hi havia una cua de 5 persones, en canvi a la màquina automàtica de bitllets no hi havia ningú, em col·loco davant de la màquina, introdueixo la targeta de crèdit de Caixanova i tatxan! la màquina no funciona i per això hi ha la cua que hi havia..., el problema, però, és que la màquina no em tornava la targeta, fet que va provocar que m'hagués de comprar el bitllet de tren a la taquilla i de passada dir-li al noi que venia els bitllets que la màquina se m'havia quedat la targeta encallada a la màquina i que la màquina no responia, tot això en italià, que més o menys em defenso, però no sé dir tantes coses...; a la fi, per aquelles coses de la vida la màquina em va treure la targeta, vaig agafar el bitllet, el vaig validar i corrents vaig pujar al tren. Allà a dins, vaig trobar uns quants companys de viatge, vaig preguntar per la resta i em van dir que anaven a l'aeroport en cotxe, que els portaven.

Arribem a l'aeroport i anem cap a la zona d'embarcament, allà ens trobem amb els altres dos que els havien portat, i tal com ens veuen ens pregunten si hem demanat el bitllet físic de l'avió, que sinó no podem pujar; cal destacar que el xaval és un xaval que viu en un poble perdut d'Andalusia i després va anar a estudiar a Múrcia, però veure món no és que ho hagi fet gaire..., en aquest punt li expliquem que els bitllets de Ryanair ja serveixen tal i com els tens impresos. Ens assentem i esperem que puguem pujar a l'avió. Un vol sense masses coses a dir, arribem a l'aeroport de Charleroi a les onze del matí, anem a comprar uns bitllets per arribar a Brusel·les, mitja hora de cua i el preu d'escàndol, 30 euros per anar i tornar. Pugem a l'autobús i ens posem a dormir, quan despertem ja havíem arribat a Brussel·les.

Baixem de l'autobús a l'estació central de trens de Brussel·les, en aquest punt ens hem d'anar a buscar l'alberg que està per la zona del centre, però que no sabem més o menys on és, per intuïció i amb un mapa a la mà trobem l'alberg sense massa esforç, deixem els equipatges a l'habitació i anem a donar un volt pel palau de justícia i la zona sud del centre de Brussel·les, així aquesta part ja la tindríem feta. Tornem cap al centre mentre mengem un entrepà que portàvem de casa. Arribem al centre i es posa a ploure, decidim buscar a on està el Manneken Pis, comencem a donar voltes pel centre sota la pluja mentre ens empapem, veiem la plaça central i tots els carrers més cèntrics, amb sorpreses força interessants com trobar-se còmics pintats a les façanes, però no trobem de cap manera l'estàtua en qüestió, preguntem a la gent en anglès, ningú ens sap respondre, intentem preguntar en francès i ningú ens respon, ens comencem a desesperar..., sort que al final preguntem a la policia i ens dóna la solució als nostres dubtes, ens indica a on està! Arribem a l'estàtua, ens la quedem mirant, ens mirem entre tots nosaltres, tornem a mirar l'estàtua i més o menys a la vegada expressem tots la mateixa idea: Quin engany això del Manneken Pis, és una estàtua de no arriba mig metre!!! I el pitjor de tot, és una rèplica de plàstic i es veuen els conductes de l'aigua pel darrere, simplement no val la pena anar-hi.

Després d'això vam anar a fer una cervesa en un dels molts bars que hi ha pel centre i vam tornar cap a l'alberg, abans però, vaig passar pel McDonald's per comprar alguna cosa de sopar i vam passar per unes galeries per comprar gel per dutxar-nos i desodorant, que no havíem portat res perquè als aeroports no et deixen passar productes de més de 100 ml. A l'alberg sopem tots junts en una habitació i parlem fins que comencem a quedar-nos dormits, decidim que és hora de descansar (a les nou del vespre!), ja que l'endemà ens espera una nit dura perquè passem la nit al carrer.


Dia 2
Esmorzar, sortida de l'alberg, visita a l'Atomium, dinar, visita al museu de ciències naturals, sopar i volta nocturna per Brussel·les fins a l'hora de tornar a l'aeroport

Ens llevem a les set del matí i anem a esmorzar al menjador de l'alberg, ens atipem força per així aguantar fins a l'hora de dinar sense problemes, després de d'esmorzar ens preparem per la sortida; recordeu que he dit que s'havia posat a ploure? Doncs resulta que tenia la jaqueta empapada i no s'havia assecat, i suposo que el pitjor és que feia olor d'humitat i era bastant molest de portar, solució? Em poso tres jerseis que portava i ja no tenia fred; veient el panorama que m'esperava amb l'aigua, decideixo comprar-me un paraigües, em dirigeixo a una botiga a comprar-lo i pago amb targeta, la cosa més curiosa és que cobren 0,50 € per la compra.

Després d'aquests preparatius decidim que una de les coses que ens queda per fer (cal dir que la planificació d'aquest viatge va ser bastant nul·la) és visitar l'Atomium, un edifici molt curiós que es troba al nord de Brussel·les, hi arribem, fem les típiques fotografies de rigor, ens passegem pels voltants, mirem el preu per entrar-hi i decidim que entre que hem trigat una hora per arribar-hi, que trigaríem deu minuts fins tornar a l'estació i una altra hora per tornar al centre, buscar un restaurant i dinar, decidim tornar cap al centre (en definitiva, que l'Atomium per fora és espectacular, però a dins hi tenen una exposició que poc val la pena i l'entrada és bastant cara). Dinem al Quick una hamburguesa ràpida i compartim tots la mateixa opinió de que el centre històric de Brussel·les és molt petit i tampoc és una ciutat per dedicar-hi molt de temps si el què vols és veure la ciutat, si el què vols és fer turisme més específic com visitar museus o galeries, la cosa ja canvia.

A la tarda decidim fer visita turística a museus, un grup se'n va al museu d'art contemporani i jo i un altre xaval anem al museu de ciències naturals, mentre anem cap al museu, ens adonem de la gran quantitat de parcs que hi ha a Brussel·les, però entre el fred i que la ciutat tampoc ens ha encisat del tot, no li donem tota la importància que li hauriem de donar. Arribem al museu, fem les típiques fotografies de rigor i entrem al museu; potser un dels millors museus als que he entrat, és un repàs a la naturalesa animal des de la prehistòria fins a l'actualitat, quedes fascinat de la quantitat d'espècies que es poden reunir en un museu, és simplement al·lucinant, el temps passa i no te n'adones i arriba el moment de tancar i has de marxar i penses: realment porto aquí tant de temps? i mires el rellotge i t'acollona veure que no és que portis tant de temps, sinó que el museu tancava a les set de la tarda i són dos quarts de vuit.

Ens truquen els altres del museu d'art contemporani, compartim impressions dels museus, fem la fotografia de rigor al parlament europeu i anem a sopar a una part del centre de Brussel·les amb molt d'ambient, tot i que nosaltres acabem fent un kebab i allarguem el temps com podem a dins, ja que a fora plou i aquesta nit la passem al carrer...; a les onze de la nit decidim anar tirant cap a l'estació sud de Brussel·les per agafar l'autobús de dos quarts de quatre i arribar a l'aeroport; però com que hem de fer temps, ens distraiem amb qualsevol cosa, recordo unes fotografies que semblaven en aquell moment el qui sap què i mirant ara les fotografies me n'adono que tampoc és per tant.

Arribem a la parada de l'autobús, busquem un espai on posar-nos, ja que fa vent, i tot i que ara no plou, fa fred; cerquem i no trobem res, però trobem uns dvd de no sé exactament quina sèrie; això ens acaba de distreure fins que arriba el bus, un cop arriba el bus pugem, ens posem a dormir, i a l'aeroport més del mateix, recordo passar l'arc que em va sonar alguna cosa, vaig donar mitja volta, vaig tornar a passar per l'arc, vaig pensar que no havia d'haver passat per l'arc i torno a la posició original, un policia al·lucinant em para i em diu que què estava fent, em registren, no troben res, agafo els meus trastos, busco un banc i em poso a dormir fins a la sortida del meu vol.