Alter-trip (part II)

Dia 3
Escapada al Valle d'Aosta.

D'aquest dia segurament recordaré dues coses:

1.- La bellesa de la ciutat d'Aosta.
2.- Un home ancià que no parava de queixar-se durant tot el viatge, era realment molt divertit.

Aquest dia la veritat no sé com començar-lo a explicar, ja que hi ha coses que són bastant repetitives en pràcticament tots els viatges: sortir de casa, arribar a l'estació, comprar el bitllet i pujar al tren. Fins aquí tot pràcticament si no hi ha masses inconvenients sempre és igual; per tant començaré ja explicant el viatge a dalt del tren.

Tot semblava desenvolupar-se correctament en el viatge, però per aquelles coses del destí tot semblava anar lligat i voler fer del viatge quelcom diferent; tot va començar quan el tren ja va sortir amb vint minuts de retard (jo ni me n'havia adonat perquè estava dormint en seient la mar de feliç), això que ve una revisora, em desperta i em crida: BIGLIETTO!!! jo, mig adormit, me la quedo mirant sense saber exactament què havia de fer, bàsicament amb prou feines sabia que estava dormint al tren...; em torna a cridar: BIGLIETTO!!! Jo, mentrestant, ja havia descobert que estava a un tren dormint, que me n'anava a Aosta i que exactament no sabia a on havia deixat el billet, començo a buscar per les butxaques, regiro la butxaca dreta, regiro la butxaca esquerra, regiro les butxaques de les cames i tampoc; em comença entrar un atac de pànic d'aquells considerables, perquè no en tenia ni idea d'on era realment el meu bitllet...; sort que de cop i volta se m'acudeix mirar a les butxaques del cul i patam!!! Allà tenia jo el bitllet, a la butxaca dreta del cul, li dono el bitllet a la revisora i em diu que a Chivasso hauré d'anar ràpid per fer el canvi de tren per anar a Aosta que anem amb vint minuts de retard i que el tren estarà esperant a l'andana sis. Mentre m'està dient això, avisen per megafonia que s'ha espatllat un tren i que nosaltres els recollirem, que el tren farà parada a totes les estacions del camí i que no ens preocupem pels enllaços a Aosta que estan garantits.

Arribem a Chivasso amb pràcticament una hora de retard, canvi de tren ràpid (destacaré que és un tren diesel, em va sorprendre molt que fos tren diesel), sortida immediata i nova sorpresa: bé un revisor i comenta a tot el vagó que el tren estarà aturat perquè hi ha un cotxe espatllat enmig de la via del tren i que no podem avançar, aquí és on apareix l'home ancià que he comentat al principi, comença a despotricar contra els trens, contra els conductors de cotxes, contra el propi estat italià, però d'una forma tant genial que ens va fer riure tot el vagó, entre tant, el tren arrenca, avança uns 200 metres i es torna a parar, salta l'home ancià cridant ben fort primera parada, tot el vagó torna a esclatar de riure; torna a arrencar el tren, avança i es torna a parar, amb tanta mala fortuna que és d'aquelles parades que els trens recul·len una mica, torna a saltar l'home per tercera vegada i crida: final de trajecte!!! tornem a Chivasso!!!

Un cop passat els incidents del principi, el viatge es desenvolupa pràctiament sense més complicacions; una cosa que em va cridar molt l'atenció, és que dins del tren els propis revisors preguntaven a la gent a on havien d'anar després, per a què puguéssin fer transbordaments sense problemes i no deixar-los tirats, per exemple, això a Espanya no passa, i a mi, personalment, em va fer sentir protegit i no desamparat com moltes vegades passa a Espanya, que ningú et diu absolutament res.

Arribo a la ciutat d'Aosta sense saber molt bé cap a on anar, surto de l'estació del tren amb una mica a l'expectativa, però per sort, és una ciutat que tenen molt ben cuidat el turisme, està tot indicat per on s'ha d'anar, quins són els punts turístics i segurament una de les millors coses, és tot gratuït.