Alter-trip (part IV)

Dia 5
Dia per Milà i nit a l'aeroport, tornada a Barcelona.

Em llevo tard, poso una rentadora per deixar-li les coses netes a l'Alessandro (que gràcies a ell he pogut dormir tots aquests dies sense pagar ni cinc), em faig el dinar i tiro cap a Milà a visitar la ciutat; realment és una ciutat que ja hi havia estat, i no en guardo molt bones sencacions, la recordo bastant més lletja que Torí, molt més industrialitzada i sense tant d'interès; surto de l'estació de trens i arribo a la plaça del Duomo, realment és espectacular, tot blanc, pulit, net; me'l quedo mirant encisat, és perfecte.

Decideixo anar després cap al Castello di Milano, un lloc a on encara no havia anat mai; força curiós, senzillament sembla que els de Torí es van inspirar en el castell de Milà per fer el seu Borgo Medievale per l'exposició d'Itàlia del 1860 (diria que va ser en aquesta època, potser vaig errat); em passejo per ell, camino i torno a caminar i acabo sortint el què suposo que eren els jardins del castell, molt ben cuidats i alegres de passejar; arribo fins a un arc que recorda a la porta de Brandemburg de Berlín, dono mitja volta i me'n torno a l'estació de trens, abans però, intento buscar infructuosament l'aquari de Milà, ni els propis policies de la ciutat sabien que n'hi havia un.

Agafo el tren, sopo al Mc Donald's de Bèrgam i arribo a l'aeroport, allà em busco un lloc a on passar la nit, quan sorpresa! vol amb destinació a Barcelona a les onze del matí, cancel·lat. Vaig a la billeteria a que em canvïin el vol, m'ofereixen anar a Madrid, demano si em poden donar un vol que em faci Madrid - Barcelona. Al final em donen un vol per anar a Barcelona a les deu de la nit. Demà serà un altre dia penso.


Dia 6
Sobrevivint a un aeroport.

Em poso a dormir com puc, mig estirat en un banc, amb les dificultats que posar-se a dormir en un banc que tenia un reposa-braços cada dos seients, de manera que el fet d'estirar-se completament era bastant difícil; intento dormir com puc, però és bastant incòmode i fins que no porto un cansament considerable m'és impossible dormir; decideixo passejar-me per l'aeroport, hi ha moltíssima gent dormint allà, em recorda un alberg, però sense llits. Torno a on estava estirat i veig que dues noies estaven mirant com connectar el seu carregador del mòbil a l'endoll que hi havia (que és on jo tenia endollat el portàtil.) Entre elles parlaven castellà sud-americà, em dirigeixo cap allà per desendollar el carregador i que elles puguin carregar el seu mòbil, em comencen a parlar en anglès; jo al·lucinant els hi responc en castellà, elles continuen parlant-me en anglès, els hi pregunto que perquè em parlen en anglès i em diuen tal qual:

La camiseta que llevas hace pensar que eres americano o que has vivido allí; no hay mucha gente que se pasee por Europa con una camiseta de Michigan State, eso hace pensar que eres de allí.

 Vaig estar parlant amb elles durant una estona, em van explicar que eren de Colòmbia però que ara vivien a Alemanya i que havien vingut a Itàlia per fer turisme durant uns dies; i m'explicaven que portaven dos dies de bojos dormint en un tren nocturn del qual no van trobar places en llit i es van posar a dormir en el passadís juntament amb molta altra gent, i m'explicaven que se sentia molta olor de suor i que el bany no funcionava bé i l'olor a pixum a voltes era insuportable. Me les escolto una bona estona mentre m'expliquen les seves anècdotes de viatge, fins que a tots ens comença a vèncer la son i ens posem a dormir cap a les tres de la matinada.

Dormir amb un mínim de confort era bastant complicat, a part del banc que era bastant incòmode, va començar a fer molt de fred i jo tenia cap tipus de roba d'abric per posar-me i no passar fred, al final em vaig posar una samarreta per sobre a mode de mini-manta.

Em llevo a les sis del matí exactament sense saber on sóc, observo el meu voltant i ho començo a recordar tot, l'aeroport, el vol cancel·lat i les dues noies colombianes que havia parlat ahir a la nit; ja no hi són, m'alço i me'n vaig a buscar un bar per esmorzar, allà em trobo un altre cop a les colombianes, parlem per un últim cop i ens acomiadem, segurament per no tornar-nos a veure mai més.

Camino per l'aeroport i em trobo a uns sevillans que havia conegut la nit anterior fent cua pel canvi de vol, al final ells se n'anaven cap a Madrid perquè el seu vol a Sevilla havia estat cancel·lat. Parlem una estona i ens acomiadem; els veig com entren cap a dins i jo començo a passejar-me per l'aeroport, entro a una botiga de llibres, repasso tots els llibres que tenen i al final em compro el llibre del vell i el mar, d'Ernest Hemingway en italià; em passejo una altra vegada per l'aeroport, m'assento i em poso a llegir el llibre, dormo una mica, em torno a alçar i camino una mica més; amb tot això em trobo de nou als sevillans, aquest cop fent cua a la fila de reclamacions una altra volta. Els hi pregunto que què hi fan allà i m'expliquen que els han fet fora de l'avió perquè el paper que tenien no servia ja que era només la reserva; quan ens havien dit que amb allò ja servia, per sort me'ls havia trobat i m'ho havien dit, que sinó ja em veig tornant a passar una altra nit a l'aeroport perquè jo no tenia intenció de fer-me la targeta d'embarcament. Els ajudo a fer la reclamació corresponent ja que no parlen res d'italià.

Trucades, missatges, inicis de desesperació al no saber què fer, més trucades, parlen entre ells per decidir quin vol agafen; al final decideixen que es compraran un vol per Sevilla al cap de dos dies que surt ben d'hora del matí. Els ajudo a imprimir-se els bitllets perquè no sabien com fer-s'ho per imprimir-se'ls; al final, amb tot, ja s'havia fet pràcticament l'una de la tarda, la cua per les reclamacions era llarguíssima i la cua per fer servir uns ordinadors per imprimir també. Em proposen d'anar a dinar amb ells al centre comercial, accepto i acabem a una pizzeria menjant una pizza familiar amb salsitxa i pernil dolç i xampinyons, evidentment em va tocar a demanar a mi perquè ells no en tenien ni idea. A l'hora de pagar em conviden al·legant que els havia ajudat moltíssim i que sense mi encara s'estarien barallant amb les maquinetes; prenem uns cafès i anem a comprar al súper; és divertit veure com decideixen què comprar, mostren una complicitat absoluta a l'hora d'entendre's, entenen el què fa un i el què fa l'altre; simplement magnífica la convivència que mostraven; sense oblidar en cap moment que jo anava amb ells i m'explicaven tota la història de com havien acabat a l'aeroport de Bèrgam; resulta que ells són transportistes, però abans de passar-se una setmana a Milà perquè havien de fer el transport allà i recollir-lo al cap de set dies, preferien anar a Espanya i passaven la setmana amb la família. Sortim del centre comercial i tornem a l'aeroport, ens acomiadem i jo me'n torno a fer voltes per l'aeroport fins que decideixo fer un cafè.

Torno al centre comercial per avorriment pur, em passejo per allà, entro a les botigues i els botiguers em van parant tota l'estona i comentant-me coses, que si m'interessen ofertes de TV i d'internet, que si vull obrir un compte bancari al Che Banca, etc. Al final, me'n trobo un molt interessat a explicar-me com és Sky TV, li comento que ja ho conec i li remarco que no sóc italià, llavors em pregunta que d'on sóc, li explico que vinc de Barcelona i que me'n torno a la nit; li pregunto que com és que tots els venedors m'estan parant, ja que els altres que van amb maletes per allà al centre comercial no els paren; i em respon, és que vas amb un llibre en italià, això fa pensar que ets d'aquí i per això la gent et para.

Torno altra vegada a l'aeroport, demano la targeta d'embarcament i me la fan, faig el check-in i em dirigeixo a sopar al Mc Donald's per enèssima vegada. Sopo i m'estiro a uns bancs a prop de la meva porta d'embarcament. Em desperto i em dirigeixo a la porta d'embarcament a fer cua, em trobo un grup d'espanyols fent cua per Madrid barallant-se amb unes italianes, decideixo no interposar-me perquè no s'entenen entre ells; m'assento, agafo el llibre i em poso a llegir mentre la gent em mira com llegeixo estirat al terra fent cua per l'avió.

Com a anècdota destaco que a l'avió un dels que hi treballen era bastant divertit i de la broma, i quan baixem a Barcelona anava dient; bona nit i happy new year a tothom, al 7 de setembre.