Primer de tot, dir que fer un viatge per temes de burocràcia
universitària desanima bastant; no saps en què et sortiran ni saps què
et poden dir; potser el què tenies pensat fer no es pot fer i has
d'acabar fent altres coses per culpa de la burocràcia universitària.
Un
cop dit això, el fet de viatjar més o menys al meu aire crec que ha
sigut una de les millors coses que he fet; el no haver de demanar
comptes a ningú, el fet de que ningú depengui de mi ni jo dependre de
ningú altre m'ha agradat molt, és anar completament al teu aire, fer el
què realment desitges i gaudir del teu temps com vols.
Per
altra banda crec que portar una planificació mínima és essencial, així
com anar amb una guia de viatge, ja que sinó et perds moltes parts
interessants o perds massa temps per descobrir-les; a part, que
movent-me en tren com m'he mogut i fent viatges llargs, sempre va bé
tenir un llibre per llegir i si és d'informació a on vas encara millor;
així no vas tant cec. També cal dir que una guia de viatge et serveix
poder fer una planificació més acurada sobre la marxa o poder trobar una
solució si resulta que un dia fa mal temps i no tens ganes de mullar-te
gaire. El què si que veig que has de tenir clar és saber com a mínim a
on vols anar, així segur que no et quedes aturat.
En el
pla humanístic, me n'he adonat que la gent tendeix a comunicar-se més
en les situacions adverses, a part que la gent és molt agraïda si els
ajudes a sortir d'un problema; suposo que si viatges amb més gent
aquestes coses es perden i la complicitat que pots arribar a tenir amb
les persones que coneixes estant fora és menor.
dijous, 8 de setembre del 2011
dimecres, 7 de setembre del 2011
Alter-trip (part IV)
Dia 5
Dia per Milà i nit a l'aeroport, tornada a Barcelona.
Em llevo tard, poso una rentadora per deixar-li les coses netes a l'Alessandro (que gràcies a ell he pogut dormir tots aquests dies sense pagar ni cinc), em faig el dinar i tiro cap a Milà a visitar la ciutat; realment és una ciutat que ja hi havia estat, i no en guardo molt bones sencacions, la recordo bastant més lletja que Torí, molt més industrialitzada i sense tant d'interès; surto de l'estació de trens i arribo a la plaça del Duomo, realment és espectacular, tot blanc, pulit, net; me'l quedo mirant encisat, és perfecte.
Decideixo anar després cap al Castello di Milano, un lloc a on encara no havia anat mai; força curiós, senzillament sembla que els de Torí es van inspirar en el castell de Milà per fer el seu Borgo Medievale per l'exposició d'Itàlia del 1860 (diria que va ser en aquesta època, potser vaig errat); em passejo per ell, camino i torno a caminar i acabo sortint el què suposo que eren els jardins del castell, molt ben cuidats i alegres de passejar; arribo fins a un arc que recorda a la porta de Brandemburg de Berlín, dono mitja volta i me'n torno a l'estació de trens, abans però, intento buscar infructuosament l'aquari de Milà, ni els propis policies de la ciutat sabien que n'hi havia un.
Agafo el tren, sopo al Mc Donald's de Bèrgam i arribo a l'aeroport, allà em busco un lloc a on passar la nit, quan sorpresa! vol amb destinació a Barcelona a les onze del matí, cancel·lat. Vaig a la billeteria a que em canvïin el vol, m'ofereixen anar a Madrid, demano si em poden donar un vol que em faci Madrid - Barcelona. Al final em donen un vol per anar a Barcelona a les deu de la nit. Demà serà un altre dia penso.
Dia 6
Sobrevivint a un aeroport.
Em poso a dormir com puc, mig estirat en un banc, amb les dificultats que posar-se a dormir en un banc que tenia un reposa-braços cada dos seients, de manera que el fet d'estirar-se completament era bastant difícil; intento dormir com puc, però és bastant incòmode i fins que no porto un cansament considerable m'és impossible dormir; decideixo passejar-me per l'aeroport, hi ha moltíssima gent dormint allà, em recorda un alberg, però sense llits. Torno a on estava estirat i veig que dues noies estaven mirant com connectar el seu carregador del mòbil a l'endoll que hi havia (que és on jo tenia endollat el portàtil.) Entre elles parlaven castellà sud-americà, em dirigeixo cap allà per desendollar el carregador i que elles puguin carregar el seu mòbil, em comencen a parlar en anglès; jo al·lucinant els hi responc en castellà, elles continuen parlant-me en anglès, els hi pregunto que perquè em parlen en anglès i em diuen tal qual:
Dormir amb un mínim de confort era bastant complicat, a part del banc que era bastant incòmode, va començar a fer molt de fred i jo tenia cap tipus de roba d'abric per posar-me i no passar fred, al final em vaig posar una samarreta per sobre a mode de mini-manta.
Em llevo a les sis del matí exactament sense saber on sóc, observo el meu voltant i ho començo a recordar tot, l'aeroport, el vol cancel·lat i les dues noies colombianes que havia parlat ahir a la nit; ja no hi són, m'alço i me'n vaig a buscar un bar per esmorzar, allà em trobo un altre cop a les colombianes, parlem per un últim cop i ens acomiadem, segurament per no tornar-nos a veure mai més.
Camino per l'aeroport i em trobo a uns sevillans que havia conegut la nit anterior fent cua pel canvi de vol, al final ells se n'anaven cap a Madrid perquè el seu vol a Sevilla havia estat cancel·lat. Parlem una estona i ens acomiadem; els veig com entren cap a dins i jo començo a passejar-me per l'aeroport, entro a una botiga de llibres, repasso tots els llibres que tenen i al final em compro el llibre del vell i el mar, d'Ernest Hemingway en italià; em passejo una altra vegada per l'aeroport, m'assento i em poso a llegir el llibre, dormo una mica, em torno a alçar i camino una mica més; amb tot això em trobo de nou als sevillans, aquest cop fent cua a la fila de reclamacions una altra volta. Els hi pregunto que què hi fan allà i m'expliquen que els han fet fora de l'avió perquè el paper que tenien no servia ja que era només la reserva; quan ens havien dit que amb allò ja servia, per sort me'ls havia trobat i m'ho havien dit, que sinó ja em veig tornant a passar una altra nit a l'aeroport perquè jo no tenia intenció de fer-me la targeta d'embarcament. Els ajudo a fer la reclamació corresponent ja que no parlen res d'italià.
Trucades, missatges, inicis de desesperació al no saber què fer, més trucades, parlen entre ells per decidir quin vol agafen; al final decideixen que es compraran un vol per Sevilla al cap de dos dies que surt ben d'hora del matí. Els ajudo a imprimir-se els bitllets perquè no sabien com fer-s'ho per imprimir-se'ls; al final, amb tot, ja s'havia fet pràcticament l'una de la tarda, la cua per les reclamacions era llarguíssima i la cua per fer servir uns ordinadors per imprimir també. Em proposen d'anar a dinar amb ells al centre comercial, accepto i acabem a una pizzeria menjant una pizza familiar amb salsitxa i pernil dolç i xampinyons, evidentment em va tocar a demanar a mi perquè ells no en tenien ni idea. A l'hora de pagar em conviden al·legant que els havia ajudat moltíssim i que sense mi encara s'estarien barallant amb les maquinetes; prenem uns cafès i anem a comprar al súper; és divertit veure com decideixen què comprar, mostren una complicitat absoluta a l'hora d'entendre's, entenen el què fa un i el què fa l'altre; simplement magnífica la convivència que mostraven; sense oblidar en cap moment que jo anava amb ells i m'explicaven tota la història de com havien acabat a l'aeroport de Bèrgam; resulta que ells són transportistes, però abans de passar-se una setmana a Milà perquè havien de fer el transport allà i recollir-lo al cap de set dies, preferien anar a Espanya i passaven la setmana amb la família. Sortim del centre comercial i tornem a l'aeroport, ens acomiadem i jo me'n torno a fer voltes per l'aeroport fins que decideixo fer un cafè.
Torno al centre comercial per avorriment pur, em passejo per allà, entro a les botigues i els botiguers em van parant tota l'estona i comentant-me coses, que si m'interessen ofertes de TV i d'internet, que si vull obrir un compte bancari al Che Banca, etc. Al final, me'n trobo un molt interessat a explicar-me com és Sky TV, li comento que ja ho conec i li remarco que no sóc italià, llavors em pregunta que d'on sóc, li explico que vinc de Barcelona i que me'n torno a la nit; li pregunto que com és que tots els venedors m'estan parant, ja que els altres que van amb maletes per allà al centre comercial no els paren; i em respon, és que vas amb un llibre en italià, això fa pensar que ets d'aquí i per això la gent et para.
Torno altra vegada a l'aeroport, demano la targeta d'embarcament i me la fan, faig el check-in i em dirigeixo a sopar al Mc Donald's per enèssima vegada. Sopo i m'estiro a uns bancs a prop de la meva porta d'embarcament. Em desperto i em dirigeixo a la porta d'embarcament a fer cua, em trobo un grup d'espanyols fent cua per Madrid barallant-se amb unes italianes, decideixo no interposar-me perquè no s'entenen entre ells; m'assento, agafo el llibre i em poso a llegir mentre la gent em mira com llegeixo estirat al terra fent cua per l'avió.
Com a anècdota destaco que a l'avió un dels que hi treballen era bastant divertit i de la broma, i quan baixem a Barcelona anava dient; bona nit i happy new year a tothom, al 7 de setembre.
Dia per Milà i nit a l'aeroport, tornada a Barcelona.
Em llevo tard, poso una rentadora per deixar-li les coses netes a l'Alessandro (que gràcies a ell he pogut dormir tots aquests dies sense pagar ni cinc), em faig el dinar i tiro cap a Milà a visitar la ciutat; realment és una ciutat que ja hi havia estat, i no en guardo molt bones sencacions, la recordo bastant més lletja que Torí, molt més industrialitzada i sense tant d'interès; surto de l'estació de trens i arribo a la plaça del Duomo, realment és espectacular, tot blanc, pulit, net; me'l quedo mirant encisat, és perfecte.
Decideixo anar després cap al Castello di Milano, un lloc a on encara no havia anat mai; força curiós, senzillament sembla que els de Torí es van inspirar en el castell de Milà per fer el seu Borgo Medievale per l'exposició d'Itàlia del 1860 (diria que va ser en aquesta època, potser vaig errat); em passejo per ell, camino i torno a caminar i acabo sortint el què suposo que eren els jardins del castell, molt ben cuidats i alegres de passejar; arribo fins a un arc que recorda a la porta de Brandemburg de Berlín, dono mitja volta i me'n torno a l'estació de trens, abans però, intento buscar infructuosament l'aquari de Milà, ni els propis policies de la ciutat sabien que n'hi havia un.
Agafo el tren, sopo al Mc Donald's de Bèrgam i arribo a l'aeroport, allà em busco un lloc a on passar la nit, quan sorpresa! vol amb destinació a Barcelona a les onze del matí, cancel·lat. Vaig a la billeteria a que em canvïin el vol, m'ofereixen anar a Madrid, demano si em poden donar un vol que em faci Madrid - Barcelona. Al final em donen un vol per anar a Barcelona a les deu de la nit. Demà serà un altre dia penso.
Dia 6
Sobrevivint a un aeroport.
Em poso a dormir com puc, mig estirat en un banc, amb les dificultats que posar-se a dormir en un banc que tenia un reposa-braços cada dos seients, de manera que el fet d'estirar-se completament era bastant difícil; intento dormir com puc, però és bastant incòmode i fins que no porto un cansament considerable m'és impossible dormir; decideixo passejar-me per l'aeroport, hi ha moltíssima gent dormint allà, em recorda un alberg, però sense llits. Torno a on estava estirat i veig que dues noies estaven mirant com connectar el seu carregador del mòbil a l'endoll que hi havia (que és on jo tenia endollat el portàtil.) Entre elles parlaven castellà sud-americà, em dirigeixo cap allà per desendollar el carregador i que elles puguin carregar el seu mòbil, em comencen a parlar en anglès; jo al·lucinant els hi responc en castellà, elles continuen parlant-me en anglès, els hi pregunto que perquè em parlen en anglès i em diuen tal qual:
La camiseta que llevas hace pensar que eres americano o que has vivido allí; no hay mucha gente que se pasee por Europa con una camiseta de Michigan State, eso hace pensar que eres de allí.Vaig estar parlant amb elles durant una estona, em van explicar que eren de Colòmbia però que ara vivien a Alemanya i que havien vingut a Itàlia per fer turisme durant uns dies; i m'explicaven que portaven dos dies de bojos dormint en un tren nocturn del qual no van trobar places en llit i es van posar a dormir en el passadís juntament amb molta altra gent, i m'explicaven que se sentia molta olor de suor i que el bany no funcionava bé i l'olor a pixum a voltes era insuportable. Me les escolto una bona estona mentre m'expliquen les seves anècdotes de viatge, fins que a tots ens comença a vèncer la son i ens posem a dormir cap a les tres de la matinada.
Dormir amb un mínim de confort era bastant complicat, a part del banc que era bastant incòmode, va començar a fer molt de fred i jo tenia cap tipus de roba d'abric per posar-me i no passar fred, al final em vaig posar una samarreta per sobre a mode de mini-manta.
Em llevo a les sis del matí exactament sense saber on sóc, observo el meu voltant i ho començo a recordar tot, l'aeroport, el vol cancel·lat i les dues noies colombianes que havia parlat ahir a la nit; ja no hi són, m'alço i me'n vaig a buscar un bar per esmorzar, allà em trobo un altre cop a les colombianes, parlem per un últim cop i ens acomiadem, segurament per no tornar-nos a veure mai més.
Camino per l'aeroport i em trobo a uns sevillans que havia conegut la nit anterior fent cua pel canvi de vol, al final ells se n'anaven cap a Madrid perquè el seu vol a Sevilla havia estat cancel·lat. Parlem una estona i ens acomiadem; els veig com entren cap a dins i jo començo a passejar-me per l'aeroport, entro a una botiga de llibres, repasso tots els llibres que tenen i al final em compro el llibre del vell i el mar, d'Ernest Hemingway en italià; em passejo una altra vegada per l'aeroport, m'assento i em poso a llegir el llibre, dormo una mica, em torno a alçar i camino una mica més; amb tot això em trobo de nou als sevillans, aquest cop fent cua a la fila de reclamacions una altra volta. Els hi pregunto que què hi fan allà i m'expliquen que els han fet fora de l'avió perquè el paper que tenien no servia ja que era només la reserva; quan ens havien dit que amb allò ja servia, per sort me'ls havia trobat i m'ho havien dit, que sinó ja em veig tornant a passar una altra nit a l'aeroport perquè jo no tenia intenció de fer-me la targeta d'embarcament. Els ajudo a fer la reclamació corresponent ja que no parlen res d'italià.
Trucades, missatges, inicis de desesperació al no saber què fer, més trucades, parlen entre ells per decidir quin vol agafen; al final decideixen que es compraran un vol per Sevilla al cap de dos dies que surt ben d'hora del matí. Els ajudo a imprimir-se els bitllets perquè no sabien com fer-s'ho per imprimir-se'ls; al final, amb tot, ja s'havia fet pràcticament l'una de la tarda, la cua per les reclamacions era llarguíssima i la cua per fer servir uns ordinadors per imprimir també. Em proposen d'anar a dinar amb ells al centre comercial, accepto i acabem a una pizzeria menjant una pizza familiar amb salsitxa i pernil dolç i xampinyons, evidentment em va tocar a demanar a mi perquè ells no en tenien ni idea. A l'hora de pagar em conviden al·legant que els havia ajudat moltíssim i que sense mi encara s'estarien barallant amb les maquinetes; prenem uns cafès i anem a comprar al súper; és divertit veure com decideixen què comprar, mostren una complicitat absoluta a l'hora d'entendre's, entenen el què fa un i el què fa l'altre; simplement magnífica la convivència que mostraven; sense oblidar en cap moment que jo anava amb ells i m'explicaven tota la història de com havien acabat a l'aeroport de Bèrgam; resulta que ells són transportistes, però abans de passar-se una setmana a Milà perquè havien de fer el transport allà i recollir-lo al cap de set dies, preferien anar a Espanya i passaven la setmana amb la família. Sortim del centre comercial i tornem a l'aeroport, ens acomiadem i jo me'n torno a fer voltes per l'aeroport fins que decideixo fer un cafè.
Torno al centre comercial per avorriment pur, em passejo per allà, entro a les botigues i els botiguers em van parant tota l'estona i comentant-me coses, que si m'interessen ofertes de TV i d'internet, que si vull obrir un compte bancari al Che Banca, etc. Al final, me'n trobo un molt interessat a explicar-me com és Sky TV, li comento que ja ho conec i li remarco que no sóc italià, llavors em pregunta que d'on sóc, li explico que vinc de Barcelona i que me'n torno a la nit; li pregunto que com és que tots els venedors m'estan parant, ja que els altres que van amb maletes per allà al centre comercial no els paren; i em respon, és que vas amb un llibre en italià, això fa pensar que ets d'aquí i per això la gent et para.
Torno altra vegada a l'aeroport, demano la targeta d'embarcament i me la fan, faig el check-in i em dirigeixo a sopar al Mc Donald's per enèssima vegada. Sopo i m'estiro a uns bancs a prop de la meva porta d'embarcament. Em desperto i em dirigeixo a la porta d'embarcament a fer cua, em trobo un grup d'espanyols fent cua per Madrid barallant-se amb unes italianes, decideixo no interposar-me perquè no s'entenen entre ells; m'assento, agafo el llibre i em poso a llegir mentre la gent em mira com llegeixo estirat al terra fent cua per l'avió.
Com a anècdota destaco que a l'avió un dels que hi treballen era bastant divertit i de la broma, i quan baixem a Barcelona anava dient; bona nit i happy new year a tothom, al 7 de setembre.
Alter-trip (part III)
Dia 4
Visita al museu del cinema i el museu d'art oriental de Torí.
Aquest dia és una mica caòtic en general, la primera idea de totes era anar a Cinqueterre i per fer-ho em vaig posar el despertador a dos quarts de cinc del matí per poder agafar un tren de quatre hores que em deixi a Riomaggiore, d'allà pujar fins a Monterrosso al mare i agafar el tren de retorn a Torí, per sort, abans de sortir miro la previsió meteorològica de la zona i està marcada amb fortes pluges; després de veure això, tanco l'ordinador i continuo dormint, principalment perquè no tinc ganes d'anar a Cinqueterre plovent i per altra banda perquè tampoc tinc roba per posar-me sota la pluja..., suposo que si hagués tingut la possibilitat de poder-me posar roba de pluja hi hauria anat, però tampoc és pot especular.
Em llevo finalment sobre les deu del matí i decideixo anar al museu del cinema, surto al carrer i comença a ploure; arribo al museu (situat dins d'uns monuments històrics de Torí, la Mole Antonelliana) i pràcticament em moro de l'ensurt, una hora de cua; no pot ser, m'ho miro bé i és una hora de cua per entrar al museu i pujar al mirador, per sort, jo només vull anar al museu, ja que existeix la llegenda entre els estudiants de Torí que si es puja abans d'haver-se llicenciat mai es llicenciarà. Entro al museu, primera planta força interessant, parla dels origens del cinema; molt entretingut tot plegat, com es buscava crear una imatge en moviment, com eren les ombres xineses, etc. Segona planta i cúpula de la Mole, simplement espectacular, el centre és una sala amb tot de butaques i dues pel·lícules a la vegada, de diferents èpoques, explicant la importància de la música en el cinema mut. Al voltant de tot això, petits escenaris de diferents tipus de pel·lícula, terror, fantasia, western, amor, fantàstic; i en cada un d'aquests escenaris pel·lícules que han marcat un abans i un després d'aquests gèneres. La planta de sobre esta dividida en dues sub-plantes, la primera que explica el procés de producció d'una pel·lícula i la segona són posters de pel·lícules, també tot força interessant. Per acabar ja només queda una espècie de passadís que va pujant pel voltant de la sala central fins arribar a on comença la cúpula amb cartells de les pel·lícules i diferents imatges de mentre es rodava, es poden trobar diferents escenes interessants com per exemple un simi del planta dels simis i un dels actors llegint un guió mentre un tercer els hi explica què han de fer. Realment aquest museu és per passar-hi les hores, entrar-hi a les deu del matí i no eixir-ne fins a les cinc de la tarda; és un museu a on es deixa de banda la cultura per entrar directament en el món del cinema pròpiament, el món de l'entreteniment.
A la tarda, després de dinar, com que continua plovent i no tinc ganes d'anar cap a casa, decideixo anar a un altre museu, aquest diferent a tots el que he anat, he estat al museu de ciències, a un museu del cinema i ara, per acabar, el què falta és un museu d'art, però no d'art qualsevol, el museu d'art oriental; un altre museu per disfrutar, un museu interessantíssim per passar-hi tota una tarda allà; fa un repàs a la cultura oriental de dalt a baix, passant per la cultura hindú, per la cultura xinesa, la japonesa, la islàmica, en fi, fa un repàs a tot, molt ben explicat i amb molt bones obres exposades; si haig de destacar alguna part, crec que sense cap tipus de dubte seria la part de la cultura japonesa, és simplement fascinant el què hi ha allà exposat; també destacaria la part de la cultura hindú, simplement genial.
Visita al museu del cinema i el museu d'art oriental de Torí.
Aquest dia és una mica caòtic en general, la primera idea de totes era anar a Cinqueterre i per fer-ho em vaig posar el despertador a dos quarts de cinc del matí per poder agafar un tren de quatre hores que em deixi a Riomaggiore, d'allà pujar fins a Monterrosso al mare i agafar el tren de retorn a Torí, per sort, abans de sortir miro la previsió meteorològica de la zona i està marcada amb fortes pluges; després de veure això, tanco l'ordinador i continuo dormint, principalment perquè no tinc ganes d'anar a Cinqueterre plovent i per altra banda perquè tampoc tinc roba per posar-me sota la pluja..., suposo que si hagués tingut la possibilitat de poder-me posar roba de pluja hi hauria anat, però tampoc és pot especular.
Em llevo finalment sobre les deu del matí i decideixo anar al museu del cinema, surto al carrer i comença a ploure; arribo al museu (situat dins d'uns monuments històrics de Torí, la Mole Antonelliana) i pràcticament em moro de l'ensurt, una hora de cua; no pot ser, m'ho miro bé i és una hora de cua per entrar al museu i pujar al mirador, per sort, jo només vull anar al museu, ja que existeix la llegenda entre els estudiants de Torí que si es puja abans d'haver-se llicenciat mai es llicenciarà. Entro al museu, primera planta força interessant, parla dels origens del cinema; molt entretingut tot plegat, com es buscava crear una imatge en moviment, com eren les ombres xineses, etc. Segona planta i cúpula de la Mole, simplement espectacular, el centre és una sala amb tot de butaques i dues pel·lícules a la vegada, de diferents èpoques, explicant la importància de la música en el cinema mut. Al voltant de tot això, petits escenaris de diferents tipus de pel·lícula, terror, fantasia, western, amor, fantàstic; i en cada un d'aquests escenaris pel·lícules que han marcat un abans i un després d'aquests gèneres. La planta de sobre esta dividida en dues sub-plantes, la primera que explica el procés de producció d'una pel·lícula i la segona són posters de pel·lícules, també tot força interessant. Per acabar ja només queda una espècie de passadís que va pujant pel voltant de la sala central fins arribar a on comença la cúpula amb cartells de les pel·lícules i diferents imatges de mentre es rodava, es poden trobar diferents escenes interessants com per exemple un simi del planta dels simis i un dels actors llegint un guió mentre un tercer els hi explica què han de fer. Realment aquest museu és per passar-hi les hores, entrar-hi a les deu del matí i no eixir-ne fins a les cinc de la tarda; és un museu a on es deixa de banda la cultura per entrar directament en el món del cinema pròpiament, el món de l'entreteniment.
A la tarda, després de dinar, com que continua plovent i no tinc ganes d'anar cap a casa, decideixo anar a un altre museu, aquest diferent a tots el que he anat, he estat al museu de ciències, a un museu del cinema i ara, per acabar, el què falta és un museu d'art, però no d'art qualsevol, el museu d'art oriental; un altre museu per disfrutar, un museu interessantíssim per passar-hi tota una tarda allà; fa un repàs a la cultura oriental de dalt a baix, passant per la cultura hindú, per la cultura xinesa, la japonesa, la islàmica, en fi, fa un repàs a tot, molt ben explicat i amb molt bones obres exposades; si haig de destacar alguna part, crec que sense cap tipus de dubte seria la part de la cultura japonesa, és simplement fascinant el què hi ha allà exposat; també destacaria la part de la cultura hindú, simplement genial.
Alter-trip (part II)
Dia 3
Escapada al Valle d'Aosta.
D'aquest dia segurament recordaré dues coses:
1.- La bellesa de la ciutat d'Aosta.
2.- Un home ancià que no parava de queixar-se durant tot el viatge, era realment molt divertit.
Aquest dia la veritat no sé com començar-lo a explicar, ja que hi ha coses que són bastant repetitives en pràcticament tots els viatges: sortir de casa, arribar a l'estació, comprar el bitllet i pujar al tren. Fins aquí tot pràcticament si no hi ha masses inconvenients sempre és igual; per tant començaré ja explicant el viatge a dalt del tren.
Tot semblava desenvolupar-se correctament en el viatge, però per aquelles coses del destí tot semblava anar lligat i voler fer del viatge quelcom diferent; tot va començar quan el tren ja va sortir amb vint minuts de retard (jo ni me n'havia adonat perquè estava dormint en seient la mar de feliç), això que ve una revisora, em desperta i em crida: BIGLIETTO!!! jo, mig adormit, me la quedo mirant sense saber exactament què havia de fer, bàsicament amb prou feines sabia que estava dormint al tren...; em torna a cridar: BIGLIETTO!!! Jo, mentrestant, ja havia descobert que estava a un tren dormint, que me n'anava a Aosta i que exactament no sabia a on havia deixat el billet, començo a buscar per les butxaques, regiro la butxaca dreta, regiro la butxaca esquerra, regiro les butxaques de les cames i tampoc; em comença entrar un atac de pànic d'aquells considerables, perquè no en tenia ni idea d'on era realment el meu bitllet...; sort que de cop i volta se m'acudeix mirar a les butxaques del cul i patam!!! Allà tenia jo el bitllet, a la butxaca dreta del cul, li dono el bitllet a la revisora i em diu que a Chivasso hauré d'anar ràpid per fer el canvi de tren per anar a Aosta que anem amb vint minuts de retard i que el tren estarà esperant a l'andana sis. Mentre m'està dient això, avisen per megafonia que s'ha espatllat un tren i que nosaltres els recollirem, que el tren farà parada a totes les estacions del camí i que no ens preocupem pels enllaços a Aosta que estan garantits.
Arribem a Chivasso amb pràcticament una hora de retard, canvi de tren ràpid (destacaré que és un tren diesel, em va sorprendre molt que fos tren diesel), sortida immediata i nova sorpresa: bé un revisor i comenta a tot el vagó que el tren estarà aturat perquè hi ha un cotxe espatllat enmig de la via del tren i que no podem avançar, aquí és on apareix l'home ancià que he comentat al principi, comença a despotricar contra els trens, contra els conductors de cotxes, contra el propi estat italià, però d'una forma tant genial que ens va fer riure tot el vagó, entre tant, el tren arrenca, avança uns 200 metres i es torna a parar, salta l'home ancià cridant ben fort primera parada, tot el vagó torna a esclatar de riure; torna a arrencar el tren, avança i es torna a parar, amb tanta mala fortuna que és d'aquelles parades que els trens recul·len una mica, torna a saltar l'home per tercera vegada i crida: final de trajecte!!! tornem a Chivasso!!!
Un cop passat els incidents del principi, el viatge es desenvolupa pràctiament sense més complicacions; una cosa que em va cridar molt l'atenció, és que dins del tren els propis revisors preguntaven a la gent a on havien d'anar després, per a què puguéssin fer transbordaments sense problemes i no deixar-los tirats, per exemple, això a Espanya no passa, i a mi, personalment, em va fer sentir protegit i no desamparat com moltes vegades passa a Espanya, que ningú et diu absolutament res.
Arribo a la ciutat d'Aosta sense saber molt bé cap a on anar, surto de l'estació del tren amb una mica a l'expectativa, però per sort, és una ciutat que tenen molt ben cuidat el turisme, està tot indicat per on s'ha d'anar, quins són els punts turístics i segurament una de les millors coses, és tot gratuït.
Escapada al Valle d'Aosta.
D'aquest dia segurament recordaré dues coses:
1.- La bellesa de la ciutat d'Aosta.
2.- Un home ancià que no parava de queixar-se durant tot el viatge, era realment molt divertit.
Aquest dia la veritat no sé com començar-lo a explicar, ja que hi ha coses que són bastant repetitives en pràcticament tots els viatges: sortir de casa, arribar a l'estació, comprar el bitllet i pujar al tren. Fins aquí tot pràcticament si no hi ha masses inconvenients sempre és igual; per tant començaré ja explicant el viatge a dalt del tren.
Tot semblava desenvolupar-se correctament en el viatge, però per aquelles coses del destí tot semblava anar lligat i voler fer del viatge quelcom diferent; tot va començar quan el tren ja va sortir amb vint minuts de retard (jo ni me n'havia adonat perquè estava dormint en seient la mar de feliç), això que ve una revisora, em desperta i em crida: BIGLIETTO!!! jo, mig adormit, me la quedo mirant sense saber exactament què havia de fer, bàsicament amb prou feines sabia que estava dormint al tren...; em torna a cridar: BIGLIETTO!!! Jo, mentrestant, ja havia descobert que estava a un tren dormint, que me n'anava a Aosta i que exactament no sabia a on havia deixat el billet, començo a buscar per les butxaques, regiro la butxaca dreta, regiro la butxaca esquerra, regiro les butxaques de les cames i tampoc; em comença entrar un atac de pànic d'aquells considerables, perquè no en tenia ni idea d'on era realment el meu bitllet...; sort que de cop i volta se m'acudeix mirar a les butxaques del cul i patam!!! Allà tenia jo el bitllet, a la butxaca dreta del cul, li dono el bitllet a la revisora i em diu que a Chivasso hauré d'anar ràpid per fer el canvi de tren per anar a Aosta que anem amb vint minuts de retard i que el tren estarà esperant a l'andana sis. Mentre m'està dient això, avisen per megafonia que s'ha espatllat un tren i que nosaltres els recollirem, que el tren farà parada a totes les estacions del camí i que no ens preocupem pels enllaços a Aosta que estan garantits.
Arribem a Chivasso amb pràcticament una hora de retard, canvi de tren ràpid (destacaré que és un tren diesel, em va sorprendre molt que fos tren diesel), sortida immediata i nova sorpresa: bé un revisor i comenta a tot el vagó que el tren estarà aturat perquè hi ha un cotxe espatllat enmig de la via del tren i que no podem avançar, aquí és on apareix l'home ancià que he comentat al principi, comença a despotricar contra els trens, contra els conductors de cotxes, contra el propi estat italià, però d'una forma tant genial que ens va fer riure tot el vagó, entre tant, el tren arrenca, avança uns 200 metres i es torna a parar, salta l'home ancià cridant ben fort primera parada, tot el vagó torna a esclatar de riure; torna a arrencar el tren, avança i es torna a parar, amb tanta mala fortuna que és d'aquelles parades que els trens recul·len una mica, torna a saltar l'home per tercera vegada i crida: final de trajecte!!! tornem a Chivasso!!!
Un cop passat els incidents del principi, el viatge es desenvolupa pràctiament sense més complicacions; una cosa que em va cridar molt l'atenció, és que dins del tren els propis revisors preguntaven a la gent a on havien d'anar després, per a què puguéssin fer transbordaments sense problemes i no deixar-los tirats, per exemple, això a Espanya no passa, i a mi, personalment, em va fer sentir protegit i no desamparat com moltes vegades passa a Espanya, que ningú et diu absolutament res.
Arribo a la ciutat d'Aosta sense saber molt bé cap a on anar, surto de l'estació del tren amb una mica a l'expectativa, però per sort, és una ciutat que tenen molt ben cuidat el turisme, està tot indicat per on s'ha d'anar, quins són els punts turístics i segurament una de les millors coses, és tot gratuït.
dilluns, 5 de setembre del 2011
Alter-trip (part I)
Tot aquest viatge és fruit més o menys d'haver de tancar el meu any
d'erasmus a Torí, i per fer-ho he hagut de venir i entregar una sèrie de
papers i esperar que em donin els que la meva universitat necessita; i
per matar l'avorriment del temps d'espera vaig fent petites excursions,
ja sigui per Torí o pels pobles del voltant, sempre des del mateix punt
d'origen, Torí.
Dia 1
Sortida de Barcelona, arribada a Bèrgam i visita per la ciutat, sortida de Bèrgam i arribada a Torí
La sortida de Barcelona és perquè no tenia ganes de matinar, és molt dur haver d'agafar un avió des de Girona a les nou del matí, això vol dir estar a Barcelona a les set del matí i sortir de Sabadell a les sis del matí, tant per tant, preferia sortir una hora més tard...; vol amb Ryanair, sense gaire més a dir, es passen l'estona venent productes, més que un avió sembla un mercat de la puça, aviat en comptes de seients hi haurà paradetes per a què la gent compri els records típics.
Arribo a l'aeroport de Bèrgam, i com que ja em conec el terra que trepitjo i el què s'ha de fer, en comptes d'anar a directament cap a un autobús dels que et porten a l'estació central de trens de Milà, agafo un altre autobús que em porta a l'estació de trens de Bèrgam, ja que si es va amb tren des de Bèrgam a Milà és més econòmic que si és va amb autobús, el bitllet dels autobusos de l'aeroport de Bèrgam a l'estació de Milà valen deu euros i el tren en canvi en val quatre (i direu, i l'autobús que t'ha portat de l'aeroport de Bèrgam a l'estació de trens de Bèrgam? Doncs aquest val 2 euros, però no hi ha mai revisors, o sigui que pujo sense pagar). Arribo a l'estació de trens de Bèrgam, entro i veig les màquines d'autoservei per comprar els bitllets espatllades i la cua per comprar-les a la taquilla era bastant llarga..., això no era més que una premonició de que no havia de marxar encara de Bèrgam i vaig decidir fer una mica de turisme.
Surto de l'estació, i més o menys com que no sé cap a on tirar, busco la Città Alta de Bèrgam, la localitzo, és el carrer que surt de l'estació tot recte, començo a caminar i ja comença a valdre la pena el fet d'haver decidit de fer un volt per Bèrgam, molt bonic, arribo a un funicular i decideixo pujar (1,20 € el trajecte) i em deixa ja a la Città Alta. La Città Alta preciosa, val moltíssim la pena passejar-s'hi per ella, amb calma, descobrint els carrers i els racons, simplement genial, digne de menció la Piazza Vecchia i la
Parrocchia S. Alessandro m. In Cattedrale, també cal destacar el viale delle Mura per gaudir unes vistes magnífiques en general, i ja si es vol, pujar fins al Castello San Vigilio, un castell obert al públic de forma gratuïta, tampoc es veu res, dos salons buits d'un castell, ara, té una terrassa a dalt molt tranquil·la i molt agradable.
Baixo cap a l'estació altra vegada després d'haver-me passejat per Bèrgam i decideixo agafar el tren ja per anar cap a Torí (13 €), pujo al tren i em poso a dormir, així el viatge es fa més curt. Arribo a Torí començo a cercar un lloc on deixar-me caure mort, vaig entrant pels hotels i tots em demanen quaranta o cinquanta euros, els quals no estic disposat a pagar, agafo els trastos i me'n vaig cap al meu antic pis a on hi ha el meu company de pis italià. El truco i una gran rebuda, li dic si em deixa quedar i em diu que si, que cap problema, parlem una bona estona, em dutxo, sopem i anem a fer una birra pel centre, tornant d'hora perquè jo estava completament mort i necessitava dormir urgentment.
Dia 2
Visita al museu Regional de Ciències Naturals i finalització del període erasmus
Dia estrany, em llevo bastant d'hora respecte al què estic acostumat normalment, esmorzo faig una consulta ràpida al correu per saber si podria anar al matí a parlar amb un professor perquè em posés una nota i així ja fer els papers definitius de retorn a casa; però res, cap resposta; i abans d'estar-me a casa esperant una possible resposta, decideixo anar al museu Regional de Ciències Naturals (entrada estudiants menors de 25 anys 2,5 €).
El museu força interessant, però amb poca ordenació, hi ha diversos temes exposats; n'hi ha d'interessants i n'hi ha que no tenen res a veure amb les ciències naturals, com per exemple una exposició sobre quatre germans que van ser els quatre militars amb rangs importants, i entre mig de la història d'aquests quatre militars et trobes una estanteria amb falcons dissecats. Per altra banda tenen una exposició que es diu l'arca, que és força impactant de forma visual, sembla ben bé que estiguis dins d'un vaixell, i tots els animals allà posats, recordant a la (inexistent) arcà de Noè. Per acabar amb el museu, l'última part de l'exposició és una espècie de conscienciació de com estem tractant el nostre planeta, dels riscos que correm en abusar d'ell i com podem contribuir nosaltres en ajudar el planeta; i la veritat, podria estar bé, però és que no segueix un ordre lògic; primer et trobes animals amuntegats uns sobre els altres que no tenen res a veure un hàbitat amb un altre, la sala següent et parla dels diferents tipus de clima que existeixen, a la sala següent és un mini-audiovisual a on dues persones comencen a parlar sobre la biodiversitat i que ens estem carregant el planeta, però és que l'última sala parla de dades generals del planeta Terra, no segueix un ordre lògic l'exposició. Però tot i així, recomano anar-lo a veure i fruir amb el què es veu.
A la tarda visita pel centre de la ciutat de Torí, zona del quadrilàter, és una zona amb molt d'encant i per passejar, per descobrir la ciutat, els racons, deixar que volin les hores enmig de l'arquitectura purament italiana; arribo fins a Piazza Castello, un castell-palau enmig de la ciutat de Torí, molt bonic i també molt recomenable de visitar. Baixo per Via Po, entro a l'infopoint per fer els papers de finalització, arribo al riu, mitja volta un altre cop fins a Piazza Castello, allà baixo un tros per Via Lagrange i un altre tros per Via Roma, aquesta última segurament el carrer amb més glamour de la ciutat. Arribo a Porta Nuova, agafo el metro i cap a casa havent fet un passeig pel centre Torí, visitant el què crec més important i deixant que passés el temps per gaudir de la ciutat, i pensar, una vegada més, que Torí és la gran desconeguda.
Dia 1
Sortida de Barcelona, arribada a Bèrgam i visita per la ciutat, sortida de Bèrgam i arribada a Torí
La sortida de Barcelona és perquè no tenia ganes de matinar, és molt dur haver d'agafar un avió des de Girona a les nou del matí, això vol dir estar a Barcelona a les set del matí i sortir de Sabadell a les sis del matí, tant per tant, preferia sortir una hora més tard...; vol amb Ryanair, sense gaire més a dir, es passen l'estona venent productes, més que un avió sembla un mercat de la puça, aviat en comptes de seients hi haurà paradetes per a què la gent compri els records típics.
Arribo a l'aeroport de Bèrgam, i com que ja em conec el terra que trepitjo i el què s'ha de fer, en comptes d'anar a directament cap a un autobús dels que et porten a l'estació central de trens de Milà, agafo un altre autobús que em porta a l'estació de trens de Bèrgam, ja que si es va amb tren des de Bèrgam a Milà és més econòmic que si és va amb autobús, el bitllet dels autobusos de l'aeroport de Bèrgam a l'estació de Milà valen deu euros i el tren en canvi en val quatre (i direu, i l'autobús que t'ha portat de l'aeroport de Bèrgam a l'estació de trens de Bèrgam? Doncs aquest val 2 euros, però no hi ha mai revisors, o sigui que pujo sense pagar). Arribo a l'estació de trens de Bèrgam, entro i veig les màquines d'autoservei per comprar els bitllets espatllades i la cua per comprar-les a la taquilla era bastant llarga..., això no era més que una premonició de que no havia de marxar encara de Bèrgam i vaig decidir fer una mica de turisme.
Surto de l'estació, i més o menys com que no sé cap a on tirar, busco la Città Alta de Bèrgam, la localitzo, és el carrer que surt de l'estació tot recte, començo a caminar i ja comença a valdre la pena el fet d'haver decidit de fer un volt per Bèrgam, molt bonic, arribo a un funicular i decideixo pujar (1,20 € el trajecte) i em deixa ja a la Città Alta. La Città Alta preciosa, val moltíssim la pena passejar-s'hi per ella, amb calma, descobrint els carrers i els racons, simplement genial, digne de menció la Piazza Vecchia i la
Parrocchia S. Alessandro m. In Cattedrale, també cal destacar el viale delle Mura per gaudir unes vistes magnífiques en general, i ja si es vol, pujar fins al Castello San Vigilio, un castell obert al públic de forma gratuïta, tampoc es veu res, dos salons buits d'un castell, ara, té una terrassa a dalt molt tranquil·la i molt agradable.
Baixo cap a l'estació altra vegada després d'haver-me passejat per Bèrgam i decideixo agafar el tren ja per anar cap a Torí (13 €), pujo al tren i em poso a dormir, així el viatge es fa més curt. Arribo a Torí començo a cercar un lloc on deixar-me caure mort, vaig entrant pels hotels i tots em demanen quaranta o cinquanta euros, els quals no estic disposat a pagar, agafo els trastos i me'n vaig cap al meu antic pis a on hi ha el meu company de pis italià. El truco i una gran rebuda, li dic si em deixa quedar i em diu que si, que cap problema, parlem una bona estona, em dutxo, sopem i anem a fer una birra pel centre, tornant d'hora perquè jo estava completament mort i necessitava dormir urgentment.
Dia 2
Visita al museu Regional de Ciències Naturals i finalització del període erasmus
Dia estrany, em llevo bastant d'hora respecte al què estic acostumat normalment, esmorzo faig una consulta ràpida al correu per saber si podria anar al matí a parlar amb un professor perquè em posés una nota i així ja fer els papers definitius de retorn a casa; però res, cap resposta; i abans d'estar-me a casa esperant una possible resposta, decideixo anar al museu Regional de Ciències Naturals (entrada estudiants menors de 25 anys 2,5 €).
El museu força interessant, però amb poca ordenació, hi ha diversos temes exposats; n'hi ha d'interessants i n'hi ha que no tenen res a veure amb les ciències naturals, com per exemple una exposició sobre quatre germans que van ser els quatre militars amb rangs importants, i entre mig de la història d'aquests quatre militars et trobes una estanteria amb falcons dissecats. Per altra banda tenen una exposició que es diu l'arca, que és força impactant de forma visual, sembla ben bé que estiguis dins d'un vaixell, i tots els animals allà posats, recordant a la (inexistent) arcà de Noè. Per acabar amb el museu, l'última part de l'exposició és una espècie de conscienciació de com estem tractant el nostre planeta, dels riscos que correm en abusar d'ell i com podem contribuir nosaltres en ajudar el planeta; i la veritat, podria estar bé, però és que no segueix un ordre lògic; primer et trobes animals amuntegats uns sobre els altres que no tenen res a veure un hàbitat amb un altre, la sala següent et parla dels diferents tipus de clima que existeixen, a la sala següent és un mini-audiovisual a on dues persones comencen a parlar sobre la biodiversitat i que ens estem carregant el planeta, però és que l'última sala parla de dades generals del planeta Terra, no segueix un ordre lògic l'exposició. Però tot i així, recomano anar-lo a veure i fruir amb el què es veu.
A la tarda visita pel centre de la ciutat de Torí, zona del quadrilàter, és una zona amb molt d'encant i per passejar, per descobrir la ciutat, els racons, deixar que volin les hores enmig de l'arquitectura purament italiana; arribo fins a Piazza Castello, un castell-palau enmig de la ciutat de Torí, molt bonic i també molt recomenable de visitar. Baixo per Via Po, entro a l'infopoint per fer els papers de finalització, arribo al riu, mitja volta un altre cop fins a Piazza Castello, allà baixo un tros per Via Lagrange i un altre tros per Via Roma, aquesta última segurament el carrer amb més glamour de la ciutat. Arribo a Porta Nuova, agafo el metro i cap a casa havent fet un passeig pel centre Torí, visitant el què crec més important i deixant que passés el temps per gaudir de la ciutat, i pensar, una vegada més, que Torí és la gran desconeguda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)