Dia 1
Arribada al càmping, volta per Tarragona i nit de Festa Major.
Tot
va començar el dissabte el matí quan havia quedat amb dos coŀlegues a
les 8:30 del matí per preparar el cotxe per anar d'acampada; jo, com és
habitual en mi els matins, vaig arribar tard, per sort ells encara
havien d'acabar de preparar quatre coses; acaben de preparar-ho i baixem
tots els trastos possibles i per haver cap el cotxe i comença la
partida de tetris per encabir tot el què portàvem al maleter, ho
intentem unes quantes vegades fins que al final ens queda una cosa més o
menys acceptable, el maleter ben ple i tres o quatre bosses als seients
del darrere. Emprenem la marxa cap a al càmping, però abans fem una
parada per Rubí per recollir la quarta acompanyant d'aquesta sortida de
cap de setmana.
Agafem l'autopista direcció Tarragona
fins a l'alçada del Vendrell, allà decidim continuar per carretera ja
que el trajecte per aquella carretera no és pas complicat i així ens
evitem els peatges; només vam errar en un detall, i era que la resta de
la gent que es desplaçava aquell dia van prendre la mateixa decisió que
nosaltres, resultat: més d'una hora parats en el tram de carretera que
anava des de la sortida que havíem pres i la propera entrada a
l'autopista, total que quan la trobem tornem a entrar a l'autopista i
avall.
Arribem al càmping, muntem la tenda d'acampada
(de 6 persones), repartim tots els trastos (cadires i taula) i esperem
que arribin dos amics que viuen al costat del càmping per començar a fer
el dinar; amb tot ens tornem a trobar amb un altre problema, resulta
que ens trobem sense gas per cuinar i hem d'anar a casa dels nouvinguts a
preparar el dinar; com que el dinar era cuinar quatre macarrons amb una
mica de salsa de tomàquet i tonyina marxen uns quants i jo i un altre
ens quedem al càmping amb el propòsit de preparar les habitacions (o
sigui, inflar els matalassos i llestos), però en comptes d'inflar els
matalassos ens quedem assentats a les cadires fent petar la xerrada
esperant arribar l'hora de dinar.
A la tarda, després
de dinar i rentar els plats, decidim anar a fer un vol per la ciutat de
Tarragona, veure les restes romanes i passejar-nos pel centre de la
ciutat; segurament de tot el què vaig veure de Tarragona va ser un
carrer que tenien els típics pals perquè els cotxes no hi aparquin tots
pintats cadascú d'un motiu diferent, molt original tot plegat.
Després
de sopar vam anar a la festa major de Montroig del Camp, una festa
major petiteta, però a on tot el poble surt i s'ho passa bé reunits en
una sola plaça.
Dia 2
Sortida del càmping, orxata a Cambrils i vespre al Roc de Sant Gaietà.
D'aquest dia, la primera cosa que recordo va ser llevar-me i veure una
enorme vespa dins de la tenda d'acampada, el terror va poder amb mi.
Desmuntem la parada que teníem muntada, ens rentem una mica i anem cap a
Reus a dinar; un xinès no pas malament, però estàvem sols al
restaurant, i els rumors sobre els comerços xinesos van començar a
aflorar, des de que la carn és carn de gos fins a un cas d'una dona que
li volien extreure els òrgans per poder-los vendre en el mercat negre.
Després
de dinar, ens dirigim cap a Cambrils a fer una orxata/gelat a una
coneguda gelateria del poble. Allà, lentament, anem caient en un son
lleuger de migdiada, curiosament en torns, de manera que mai vàrem
quedar tots adormits a la vegada.
Cap al tard decidim
que ja és hora de tornar cap a casa, ens acomiadem dels dos amics de
Montroig i cap amunt, abans però, decidim fer una parada al Roc de Sant
Gaietà, una petita urbanització feta seguint una barreja d'arquitectures
típiques que ens podem trobar pel territori català. Un lloc molt bonic,
ens hi passegem fins que es fa de nit, ens remullem una mica els peus i
fem les quatre fotografies de rigor.
dissabte, 1 de setembre del 2012
dijous, 8 de setembre del 2011
Sensacions de l'Alter-trip
Primer de tot, dir que fer un viatge per temes de burocràcia
universitària desanima bastant; no saps en què et sortiran ni saps què
et poden dir; potser el què tenies pensat fer no es pot fer i has
d'acabar fent altres coses per culpa de la burocràcia universitària.
Un cop dit això, el fet de viatjar més o menys al meu aire crec que ha sigut una de les millors coses que he fet; el no haver de demanar comptes a ningú, el fet de que ningú depengui de mi ni jo dependre de ningú altre m'ha agradat molt, és anar completament al teu aire, fer el què realment desitges i gaudir del teu temps com vols.
Per altra banda crec que portar una planificació mínima és essencial, així com anar amb una guia de viatge, ja que sinó et perds moltes parts interessants o perds massa temps per descobrir-les; a part, que movent-me en tren com m'he mogut i fent viatges llargs, sempre va bé tenir un llibre per llegir i si és d'informació a on vas encara millor; així no vas tant cec. També cal dir que una guia de viatge et serveix poder fer una planificació més acurada sobre la marxa o poder trobar una solució si resulta que un dia fa mal temps i no tens ganes de mullar-te gaire. El què si que veig que has de tenir clar és saber com a mínim a on vols anar, així segur que no et quedes aturat.
En el pla humanístic, me n'he adonat que la gent tendeix a comunicar-se més en les situacions adverses, a part que la gent és molt agraïda si els ajudes a sortir d'un problema; suposo que si viatges amb més gent aquestes coses es perden i la complicitat que pots arribar a tenir amb les persones que coneixes estant fora és menor.
Un cop dit això, el fet de viatjar més o menys al meu aire crec que ha sigut una de les millors coses que he fet; el no haver de demanar comptes a ningú, el fet de que ningú depengui de mi ni jo dependre de ningú altre m'ha agradat molt, és anar completament al teu aire, fer el què realment desitges i gaudir del teu temps com vols.
Per altra banda crec que portar una planificació mínima és essencial, així com anar amb una guia de viatge, ja que sinó et perds moltes parts interessants o perds massa temps per descobrir-les; a part, que movent-me en tren com m'he mogut i fent viatges llargs, sempre va bé tenir un llibre per llegir i si és d'informació a on vas encara millor; així no vas tant cec. També cal dir que una guia de viatge et serveix poder fer una planificació més acurada sobre la marxa o poder trobar una solució si resulta que un dia fa mal temps i no tens ganes de mullar-te gaire. El què si que veig que has de tenir clar és saber com a mínim a on vols anar, així segur que no et quedes aturat.
En el pla humanístic, me n'he adonat que la gent tendeix a comunicar-se més en les situacions adverses, a part que la gent és molt agraïda si els ajudes a sortir d'un problema; suposo que si viatges amb més gent aquestes coses es perden i la complicitat que pots arribar a tenir amb les persones que coneixes estant fora és menor.
dimecres, 7 de setembre del 2011
Alter-trip (part IV)
Dia 5
Dia per Milà i nit a l'aeroport, tornada a Barcelona.
Em llevo tard, poso una rentadora per deixar-li les coses netes a l'Alessandro (que gràcies a ell he pogut dormir tots aquests dies sense pagar ni cinc), em faig el dinar i tiro cap a Milà a visitar la ciutat; realment és una ciutat que ja hi havia estat, i no en guardo molt bones sencacions, la recordo bastant més lletja que Torí, molt més industrialitzada i sense tant d'interès; surto de l'estació de trens i arribo a la plaça del Duomo, realment és espectacular, tot blanc, pulit, net; me'l quedo mirant encisat, és perfecte.
Decideixo anar després cap al Castello di Milano, un lloc a on encara no havia anat mai; força curiós, senzillament sembla que els de Torí es van inspirar en el castell de Milà per fer el seu Borgo Medievale per l'exposició d'Itàlia del 1860 (diria que va ser en aquesta època, potser vaig errat); em passejo per ell, camino i torno a caminar i acabo sortint el què suposo que eren els jardins del castell, molt ben cuidats i alegres de passejar; arribo fins a un arc que recorda a la porta de Brandemburg de Berlín, dono mitja volta i me'n torno a l'estació de trens, abans però, intento buscar infructuosament l'aquari de Milà, ni els propis policies de la ciutat sabien que n'hi havia un.
Agafo el tren, sopo al Mc Donald's de Bèrgam i arribo a l'aeroport, allà em busco un lloc a on passar la nit, quan sorpresa! vol amb destinació a Barcelona a les onze del matí, cancel·lat. Vaig a la billeteria a que em canvïin el vol, m'ofereixen anar a Madrid, demano si em poden donar un vol que em faci Madrid - Barcelona. Al final em donen un vol per anar a Barcelona a les deu de la nit. Demà serà un altre dia penso.
Dia 6
Sobrevivint a un aeroport.
Em poso a dormir com puc, mig estirat en un banc, amb les dificultats que posar-se a dormir en un banc que tenia un reposa-braços cada dos seients, de manera que el fet d'estirar-se completament era bastant difícil; intento dormir com puc, però és bastant incòmode i fins que no porto un cansament considerable m'és impossible dormir; decideixo passejar-me per l'aeroport, hi ha moltíssima gent dormint allà, em recorda un alberg, però sense llits. Torno a on estava estirat i veig que dues noies estaven mirant com connectar el seu carregador del mòbil a l'endoll que hi havia (que és on jo tenia endollat el portàtil.) Entre elles parlaven castellà sud-americà, em dirigeixo cap allà per desendollar el carregador i que elles puguin carregar el seu mòbil, em comencen a parlar en anglès; jo al·lucinant els hi responc en castellà, elles continuen parlant-me en anglès, els hi pregunto que perquè em parlen en anglès i em diuen tal qual:
Dormir amb un mínim de confort era bastant complicat, a part del banc que era bastant incòmode, va començar a fer molt de fred i jo tenia cap tipus de roba d'abric per posar-me i no passar fred, al final em vaig posar una samarreta per sobre a mode de mini-manta.
Em llevo a les sis del matí exactament sense saber on sóc, observo el meu voltant i ho començo a recordar tot, l'aeroport, el vol cancel·lat i les dues noies colombianes que havia parlat ahir a la nit; ja no hi són, m'alço i me'n vaig a buscar un bar per esmorzar, allà em trobo un altre cop a les colombianes, parlem per un últim cop i ens acomiadem, segurament per no tornar-nos a veure mai més.
Camino per l'aeroport i em trobo a uns sevillans que havia conegut la nit anterior fent cua pel canvi de vol, al final ells se n'anaven cap a Madrid perquè el seu vol a Sevilla havia estat cancel·lat. Parlem una estona i ens acomiadem; els veig com entren cap a dins i jo començo a passejar-me per l'aeroport, entro a una botiga de llibres, repasso tots els llibres que tenen i al final em compro el llibre del vell i el mar, d'Ernest Hemingway en italià; em passejo una altra vegada per l'aeroport, m'assento i em poso a llegir el llibre, dormo una mica, em torno a alçar i camino una mica més; amb tot això em trobo de nou als sevillans, aquest cop fent cua a la fila de reclamacions una altra volta. Els hi pregunto que què hi fan allà i m'expliquen que els han fet fora de l'avió perquè el paper que tenien no servia ja que era només la reserva; quan ens havien dit que amb allò ja servia, per sort me'ls havia trobat i m'ho havien dit, que sinó ja em veig tornant a passar una altra nit a l'aeroport perquè jo no tenia intenció de fer-me la targeta d'embarcament. Els ajudo a fer la reclamació corresponent ja que no parlen res d'italià.
Trucades, missatges, inicis de desesperació al no saber què fer, més trucades, parlen entre ells per decidir quin vol agafen; al final decideixen que es compraran un vol per Sevilla al cap de dos dies que surt ben d'hora del matí. Els ajudo a imprimir-se els bitllets perquè no sabien com fer-s'ho per imprimir-se'ls; al final, amb tot, ja s'havia fet pràcticament l'una de la tarda, la cua per les reclamacions era llarguíssima i la cua per fer servir uns ordinadors per imprimir també. Em proposen d'anar a dinar amb ells al centre comercial, accepto i acabem a una pizzeria menjant una pizza familiar amb salsitxa i pernil dolç i xampinyons, evidentment em va tocar a demanar a mi perquè ells no en tenien ni idea. A l'hora de pagar em conviden al·legant que els havia ajudat moltíssim i que sense mi encara s'estarien barallant amb les maquinetes; prenem uns cafès i anem a comprar al súper; és divertit veure com decideixen què comprar, mostren una complicitat absoluta a l'hora d'entendre's, entenen el què fa un i el què fa l'altre; simplement magnífica la convivència que mostraven; sense oblidar en cap moment que jo anava amb ells i m'explicaven tota la història de com havien acabat a l'aeroport de Bèrgam; resulta que ells són transportistes, però abans de passar-se una setmana a Milà perquè havien de fer el transport allà i recollir-lo al cap de set dies, preferien anar a Espanya i passaven la setmana amb la família. Sortim del centre comercial i tornem a l'aeroport, ens acomiadem i jo me'n torno a fer voltes per l'aeroport fins que decideixo fer un cafè.
Torno al centre comercial per avorriment pur, em passejo per allà, entro a les botigues i els botiguers em van parant tota l'estona i comentant-me coses, que si m'interessen ofertes de TV i d'internet, que si vull obrir un compte bancari al Che Banca, etc. Al final, me'n trobo un molt interessat a explicar-me com és Sky TV, li comento que ja ho conec i li remarco que no sóc italià, llavors em pregunta que d'on sóc, li explico que vinc de Barcelona i que me'n torno a la nit; li pregunto que com és que tots els venedors m'estan parant, ja que els altres que van amb maletes per allà al centre comercial no els paren; i em respon, és que vas amb un llibre en italià, això fa pensar que ets d'aquí i per això la gent et para.
Torno altra vegada a l'aeroport, demano la targeta d'embarcament i me la fan, faig el check-in i em dirigeixo a sopar al Mc Donald's per enèssima vegada. Sopo i m'estiro a uns bancs a prop de la meva porta d'embarcament. Em desperto i em dirigeixo a la porta d'embarcament a fer cua, em trobo un grup d'espanyols fent cua per Madrid barallant-se amb unes italianes, decideixo no interposar-me perquè no s'entenen entre ells; m'assento, agafo el llibre i em poso a llegir mentre la gent em mira com llegeixo estirat al terra fent cua per l'avió.
Com a anècdota destaco que a l'avió un dels que hi treballen era bastant divertit i de la broma, i quan baixem a Barcelona anava dient; bona nit i happy new year a tothom, al 7 de setembre.
Dia per Milà i nit a l'aeroport, tornada a Barcelona.
Em llevo tard, poso una rentadora per deixar-li les coses netes a l'Alessandro (que gràcies a ell he pogut dormir tots aquests dies sense pagar ni cinc), em faig el dinar i tiro cap a Milà a visitar la ciutat; realment és una ciutat que ja hi havia estat, i no en guardo molt bones sencacions, la recordo bastant més lletja que Torí, molt més industrialitzada i sense tant d'interès; surto de l'estació de trens i arribo a la plaça del Duomo, realment és espectacular, tot blanc, pulit, net; me'l quedo mirant encisat, és perfecte.
Decideixo anar després cap al Castello di Milano, un lloc a on encara no havia anat mai; força curiós, senzillament sembla que els de Torí es van inspirar en el castell de Milà per fer el seu Borgo Medievale per l'exposició d'Itàlia del 1860 (diria que va ser en aquesta època, potser vaig errat); em passejo per ell, camino i torno a caminar i acabo sortint el què suposo que eren els jardins del castell, molt ben cuidats i alegres de passejar; arribo fins a un arc que recorda a la porta de Brandemburg de Berlín, dono mitja volta i me'n torno a l'estació de trens, abans però, intento buscar infructuosament l'aquari de Milà, ni els propis policies de la ciutat sabien que n'hi havia un.
Agafo el tren, sopo al Mc Donald's de Bèrgam i arribo a l'aeroport, allà em busco un lloc a on passar la nit, quan sorpresa! vol amb destinació a Barcelona a les onze del matí, cancel·lat. Vaig a la billeteria a que em canvïin el vol, m'ofereixen anar a Madrid, demano si em poden donar un vol que em faci Madrid - Barcelona. Al final em donen un vol per anar a Barcelona a les deu de la nit. Demà serà un altre dia penso.
Dia 6
Sobrevivint a un aeroport.
Em poso a dormir com puc, mig estirat en un banc, amb les dificultats que posar-se a dormir en un banc que tenia un reposa-braços cada dos seients, de manera que el fet d'estirar-se completament era bastant difícil; intento dormir com puc, però és bastant incòmode i fins que no porto un cansament considerable m'és impossible dormir; decideixo passejar-me per l'aeroport, hi ha moltíssima gent dormint allà, em recorda un alberg, però sense llits. Torno a on estava estirat i veig que dues noies estaven mirant com connectar el seu carregador del mòbil a l'endoll que hi havia (que és on jo tenia endollat el portàtil.) Entre elles parlaven castellà sud-americà, em dirigeixo cap allà per desendollar el carregador i que elles puguin carregar el seu mòbil, em comencen a parlar en anglès; jo al·lucinant els hi responc en castellà, elles continuen parlant-me en anglès, els hi pregunto que perquè em parlen en anglès i em diuen tal qual:
La camiseta que llevas hace pensar que eres americano o que has vivido allí; no hay mucha gente que se pasee por Europa con una camiseta de Michigan State, eso hace pensar que eres de allí.Vaig estar parlant amb elles durant una estona, em van explicar que eren de Colòmbia però que ara vivien a Alemanya i que havien vingut a Itàlia per fer turisme durant uns dies; i m'explicaven que portaven dos dies de bojos dormint en un tren nocturn del qual no van trobar places en llit i es van posar a dormir en el passadís juntament amb molta altra gent, i m'explicaven que se sentia molta olor de suor i que el bany no funcionava bé i l'olor a pixum a voltes era insuportable. Me les escolto una bona estona mentre m'expliquen les seves anècdotes de viatge, fins que a tots ens comença a vèncer la son i ens posem a dormir cap a les tres de la matinada.
Dormir amb un mínim de confort era bastant complicat, a part del banc que era bastant incòmode, va començar a fer molt de fred i jo tenia cap tipus de roba d'abric per posar-me i no passar fred, al final em vaig posar una samarreta per sobre a mode de mini-manta.
Em llevo a les sis del matí exactament sense saber on sóc, observo el meu voltant i ho començo a recordar tot, l'aeroport, el vol cancel·lat i les dues noies colombianes que havia parlat ahir a la nit; ja no hi són, m'alço i me'n vaig a buscar un bar per esmorzar, allà em trobo un altre cop a les colombianes, parlem per un últim cop i ens acomiadem, segurament per no tornar-nos a veure mai més.
Camino per l'aeroport i em trobo a uns sevillans que havia conegut la nit anterior fent cua pel canvi de vol, al final ells se n'anaven cap a Madrid perquè el seu vol a Sevilla havia estat cancel·lat. Parlem una estona i ens acomiadem; els veig com entren cap a dins i jo començo a passejar-me per l'aeroport, entro a una botiga de llibres, repasso tots els llibres que tenen i al final em compro el llibre del vell i el mar, d'Ernest Hemingway en italià; em passejo una altra vegada per l'aeroport, m'assento i em poso a llegir el llibre, dormo una mica, em torno a alçar i camino una mica més; amb tot això em trobo de nou als sevillans, aquest cop fent cua a la fila de reclamacions una altra volta. Els hi pregunto que què hi fan allà i m'expliquen que els han fet fora de l'avió perquè el paper que tenien no servia ja que era només la reserva; quan ens havien dit que amb allò ja servia, per sort me'ls havia trobat i m'ho havien dit, que sinó ja em veig tornant a passar una altra nit a l'aeroport perquè jo no tenia intenció de fer-me la targeta d'embarcament. Els ajudo a fer la reclamació corresponent ja que no parlen res d'italià.
Trucades, missatges, inicis de desesperació al no saber què fer, més trucades, parlen entre ells per decidir quin vol agafen; al final decideixen que es compraran un vol per Sevilla al cap de dos dies que surt ben d'hora del matí. Els ajudo a imprimir-se els bitllets perquè no sabien com fer-s'ho per imprimir-se'ls; al final, amb tot, ja s'havia fet pràcticament l'una de la tarda, la cua per les reclamacions era llarguíssima i la cua per fer servir uns ordinadors per imprimir també. Em proposen d'anar a dinar amb ells al centre comercial, accepto i acabem a una pizzeria menjant una pizza familiar amb salsitxa i pernil dolç i xampinyons, evidentment em va tocar a demanar a mi perquè ells no en tenien ni idea. A l'hora de pagar em conviden al·legant que els havia ajudat moltíssim i que sense mi encara s'estarien barallant amb les maquinetes; prenem uns cafès i anem a comprar al súper; és divertit veure com decideixen què comprar, mostren una complicitat absoluta a l'hora d'entendre's, entenen el què fa un i el què fa l'altre; simplement magnífica la convivència que mostraven; sense oblidar en cap moment que jo anava amb ells i m'explicaven tota la història de com havien acabat a l'aeroport de Bèrgam; resulta que ells són transportistes, però abans de passar-se una setmana a Milà perquè havien de fer el transport allà i recollir-lo al cap de set dies, preferien anar a Espanya i passaven la setmana amb la família. Sortim del centre comercial i tornem a l'aeroport, ens acomiadem i jo me'n torno a fer voltes per l'aeroport fins que decideixo fer un cafè.
Torno al centre comercial per avorriment pur, em passejo per allà, entro a les botigues i els botiguers em van parant tota l'estona i comentant-me coses, que si m'interessen ofertes de TV i d'internet, que si vull obrir un compte bancari al Che Banca, etc. Al final, me'n trobo un molt interessat a explicar-me com és Sky TV, li comento que ja ho conec i li remarco que no sóc italià, llavors em pregunta que d'on sóc, li explico que vinc de Barcelona i que me'n torno a la nit; li pregunto que com és que tots els venedors m'estan parant, ja que els altres que van amb maletes per allà al centre comercial no els paren; i em respon, és que vas amb un llibre en italià, això fa pensar que ets d'aquí i per això la gent et para.
Torno altra vegada a l'aeroport, demano la targeta d'embarcament i me la fan, faig el check-in i em dirigeixo a sopar al Mc Donald's per enèssima vegada. Sopo i m'estiro a uns bancs a prop de la meva porta d'embarcament. Em desperto i em dirigeixo a la porta d'embarcament a fer cua, em trobo un grup d'espanyols fent cua per Madrid barallant-se amb unes italianes, decideixo no interposar-me perquè no s'entenen entre ells; m'assento, agafo el llibre i em poso a llegir mentre la gent em mira com llegeixo estirat al terra fent cua per l'avió.
Com a anècdota destaco que a l'avió un dels que hi treballen era bastant divertit i de la broma, i quan baixem a Barcelona anava dient; bona nit i happy new year a tothom, al 7 de setembre.
Alter-trip (part III)
Dia 4
Visita al museu del cinema i el museu d'art oriental de Torí.
Aquest dia és una mica caòtic en general, la primera idea de totes era anar a Cinqueterre i per fer-ho em vaig posar el despertador a dos quarts de cinc del matí per poder agafar un tren de quatre hores que em deixi a Riomaggiore, d'allà pujar fins a Monterrosso al mare i agafar el tren de retorn a Torí, per sort, abans de sortir miro la previsió meteorològica de la zona i està marcada amb fortes pluges; després de veure això, tanco l'ordinador i continuo dormint, principalment perquè no tinc ganes d'anar a Cinqueterre plovent i per altra banda perquè tampoc tinc roba per posar-me sota la pluja..., suposo que si hagués tingut la possibilitat de poder-me posar roba de pluja hi hauria anat, però tampoc és pot especular.
Em llevo finalment sobre les deu del matí i decideixo anar al museu del cinema, surto al carrer i comença a ploure; arribo al museu (situat dins d'uns monuments històrics de Torí, la Mole Antonelliana) i pràcticament em moro de l'ensurt, una hora de cua; no pot ser, m'ho miro bé i és una hora de cua per entrar al museu i pujar al mirador, per sort, jo només vull anar al museu, ja que existeix la llegenda entre els estudiants de Torí que si es puja abans d'haver-se llicenciat mai es llicenciarà. Entro al museu, primera planta força interessant, parla dels origens del cinema; molt entretingut tot plegat, com es buscava crear una imatge en moviment, com eren les ombres xineses, etc. Segona planta i cúpula de la Mole, simplement espectacular, el centre és una sala amb tot de butaques i dues pel·lícules a la vegada, de diferents èpoques, explicant la importància de la música en el cinema mut. Al voltant de tot això, petits escenaris de diferents tipus de pel·lícula, terror, fantasia, western, amor, fantàstic; i en cada un d'aquests escenaris pel·lícules que han marcat un abans i un després d'aquests gèneres. La planta de sobre esta dividida en dues sub-plantes, la primera que explica el procés de producció d'una pel·lícula i la segona són posters de pel·lícules, també tot força interessant. Per acabar ja només queda una espècie de passadís que va pujant pel voltant de la sala central fins arribar a on comença la cúpula amb cartells de les pel·lícules i diferents imatges de mentre es rodava, es poden trobar diferents escenes interessants com per exemple un simi del planta dels simis i un dels actors llegint un guió mentre un tercer els hi explica què han de fer. Realment aquest museu és per passar-hi les hores, entrar-hi a les deu del matí i no eixir-ne fins a les cinc de la tarda; és un museu a on es deixa de banda la cultura per entrar directament en el món del cinema pròpiament, el món de l'entreteniment.
A la tarda, després de dinar, com que continua plovent i no tinc ganes d'anar cap a casa, decideixo anar a un altre museu, aquest diferent a tots el que he anat, he estat al museu de ciències, a un museu del cinema i ara, per acabar, el què falta és un museu d'art, però no d'art qualsevol, el museu d'art oriental; un altre museu per disfrutar, un museu interessantíssim per passar-hi tota una tarda allà; fa un repàs a la cultura oriental de dalt a baix, passant per la cultura hindú, per la cultura xinesa, la japonesa, la islàmica, en fi, fa un repàs a tot, molt ben explicat i amb molt bones obres exposades; si haig de destacar alguna part, crec que sense cap tipus de dubte seria la part de la cultura japonesa, és simplement fascinant el què hi ha allà exposat; també destacaria la part de la cultura hindú, simplement genial.
Visita al museu del cinema i el museu d'art oriental de Torí.
Aquest dia és una mica caòtic en general, la primera idea de totes era anar a Cinqueterre i per fer-ho em vaig posar el despertador a dos quarts de cinc del matí per poder agafar un tren de quatre hores que em deixi a Riomaggiore, d'allà pujar fins a Monterrosso al mare i agafar el tren de retorn a Torí, per sort, abans de sortir miro la previsió meteorològica de la zona i està marcada amb fortes pluges; després de veure això, tanco l'ordinador i continuo dormint, principalment perquè no tinc ganes d'anar a Cinqueterre plovent i per altra banda perquè tampoc tinc roba per posar-me sota la pluja..., suposo que si hagués tingut la possibilitat de poder-me posar roba de pluja hi hauria anat, però tampoc és pot especular.
Em llevo finalment sobre les deu del matí i decideixo anar al museu del cinema, surto al carrer i comença a ploure; arribo al museu (situat dins d'uns monuments històrics de Torí, la Mole Antonelliana) i pràcticament em moro de l'ensurt, una hora de cua; no pot ser, m'ho miro bé i és una hora de cua per entrar al museu i pujar al mirador, per sort, jo només vull anar al museu, ja que existeix la llegenda entre els estudiants de Torí que si es puja abans d'haver-se llicenciat mai es llicenciarà. Entro al museu, primera planta força interessant, parla dels origens del cinema; molt entretingut tot plegat, com es buscava crear una imatge en moviment, com eren les ombres xineses, etc. Segona planta i cúpula de la Mole, simplement espectacular, el centre és una sala amb tot de butaques i dues pel·lícules a la vegada, de diferents èpoques, explicant la importància de la música en el cinema mut. Al voltant de tot això, petits escenaris de diferents tipus de pel·lícula, terror, fantasia, western, amor, fantàstic; i en cada un d'aquests escenaris pel·lícules que han marcat un abans i un després d'aquests gèneres. La planta de sobre esta dividida en dues sub-plantes, la primera que explica el procés de producció d'una pel·lícula i la segona són posters de pel·lícules, també tot força interessant. Per acabar ja només queda una espècie de passadís que va pujant pel voltant de la sala central fins arribar a on comença la cúpula amb cartells de les pel·lícules i diferents imatges de mentre es rodava, es poden trobar diferents escenes interessants com per exemple un simi del planta dels simis i un dels actors llegint un guió mentre un tercer els hi explica què han de fer. Realment aquest museu és per passar-hi les hores, entrar-hi a les deu del matí i no eixir-ne fins a les cinc de la tarda; és un museu a on es deixa de banda la cultura per entrar directament en el món del cinema pròpiament, el món de l'entreteniment.
A la tarda, després de dinar, com que continua plovent i no tinc ganes d'anar cap a casa, decideixo anar a un altre museu, aquest diferent a tots el que he anat, he estat al museu de ciències, a un museu del cinema i ara, per acabar, el què falta és un museu d'art, però no d'art qualsevol, el museu d'art oriental; un altre museu per disfrutar, un museu interessantíssim per passar-hi tota una tarda allà; fa un repàs a la cultura oriental de dalt a baix, passant per la cultura hindú, per la cultura xinesa, la japonesa, la islàmica, en fi, fa un repàs a tot, molt ben explicat i amb molt bones obres exposades; si haig de destacar alguna part, crec que sense cap tipus de dubte seria la part de la cultura japonesa, és simplement fascinant el què hi ha allà exposat; també destacaria la part de la cultura hindú, simplement genial.
Alter-trip (part II)
Dia 3
Escapada al Valle d'Aosta.
D'aquest dia segurament recordaré dues coses:
1.- La bellesa de la ciutat d'Aosta.
2.- Un home ancià que no parava de queixar-se durant tot el viatge, era realment molt divertit.
Aquest dia la veritat no sé com començar-lo a explicar, ja que hi ha coses que són bastant repetitives en pràcticament tots els viatges: sortir de casa, arribar a l'estació, comprar el bitllet i pujar al tren. Fins aquí tot pràcticament si no hi ha masses inconvenients sempre és igual; per tant començaré ja explicant el viatge a dalt del tren.
Tot semblava desenvolupar-se correctament en el viatge, però per aquelles coses del destí tot semblava anar lligat i voler fer del viatge quelcom diferent; tot va començar quan el tren ja va sortir amb vint minuts de retard (jo ni me n'havia adonat perquè estava dormint en seient la mar de feliç), això que ve una revisora, em desperta i em crida: BIGLIETTO!!! jo, mig adormit, me la quedo mirant sense saber exactament què havia de fer, bàsicament amb prou feines sabia que estava dormint al tren...; em torna a cridar: BIGLIETTO!!! Jo, mentrestant, ja havia descobert que estava a un tren dormint, que me n'anava a Aosta i que exactament no sabia a on havia deixat el billet, començo a buscar per les butxaques, regiro la butxaca dreta, regiro la butxaca esquerra, regiro les butxaques de les cames i tampoc; em comença entrar un atac de pànic d'aquells considerables, perquè no en tenia ni idea d'on era realment el meu bitllet...; sort que de cop i volta se m'acudeix mirar a les butxaques del cul i patam!!! Allà tenia jo el bitllet, a la butxaca dreta del cul, li dono el bitllet a la revisora i em diu que a Chivasso hauré d'anar ràpid per fer el canvi de tren per anar a Aosta que anem amb vint minuts de retard i que el tren estarà esperant a l'andana sis. Mentre m'està dient això, avisen per megafonia que s'ha espatllat un tren i que nosaltres els recollirem, que el tren farà parada a totes les estacions del camí i que no ens preocupem pels enllaços a Aosta que estan garantits.
Arribem a Chivasso amb pràcticament una hora de retard, canvi de tren ràpid (destacaré que és un tren diesel, em va sorprendre molt que fos tren diesel), sortida immediata i nova sorpresa: bé un revisor i comenta a tot el vagó que el tren estarà aturat perquè hi ha un cotxe espatllat enmig de la via del tren i que no podem avançar, aquí és on apareix l'home ancià que he comentat al principi, comença a despotricar contra els trens, contra els conductors de cotxes, contra el propi estat italià, però d'una forma tant genial que ens va fer riure tot el vagó, entre tant, el tren arrenca, avança uns 200 metres i es torna a parar, salta l'home ancià cridant ben fort primera parada, tot el vagó torna a esclatar de riure; torna a arrencar el tren, avança i es torna a parar, amb tanta mala fortuna que és d'aquelles parades que els trens recul·len una mica, torna a saltar l'home per tercera vegada i crida: final de trajecte!!! tornem a Chivasso!!!
Un cop passat els incidents del principi, el viatge es desenvolupa pràctiament sense més complicacions; una cosa que em va cridar molt l'atenció, és que dins del tren els propis revisors preguntaven a la gent a on havien d'anar després, per a què puguéssin fer transbordaments sense problemes i no deixar-los tirats, per exemple, això a Espanya no passa, i a mi, personalment, em va fer sentir protegit i no desamparat com moltes vegades passa a Espanya, que ningú et diu absolutament res.
Arribo a la ciutat d'Aosta sense saber molt bé cap a on anar, surto de l'estació del tren amb una mica a l'expectativa, però per sort, és una ciutat que tenen molt ben cuidat el turisme, està tot indicat per on s'ha d'anar, quins són els punts turístics i segurament una de les millors coses, és tot gratuït.
Escapada al Valle d'Aosta.
D'aquest dia segurament recordaré dues coses:
1.- La bellesa de la ciutat d'Aosta.
2.- Un home ancià que no parava de queixar-se durant tot el viatge, era realment molt divertit.
Aquest dia la veritat no sé com començar-lo a explicar, ja que hi ha coses que són bastant repetitives en pràcticament tots els viatges: sortir de casa, arribar a l'estació, comprar el bitllet i pujar al tren. Fins aquí tot pràcticament si no hi ha masses inconvenients sempre és igual; per tant començaré ja explicant el viatge a dalt del tren.
Tot semblava desenvolupar-se correctament en el viatge, però per aquelles coses del destí tot semblava anar lligat i voler fer del viatge quelcom diferent; tot va començar quan el tren ja va sortir amb vint minuts de retard (jo ni me n'havia adonat perquè estava dormint en seient la mar de feliç), això que ve una revisora, em desperta i em crida: BIGLIETTO!!! jo, mig adormit, me la quedo mirant sense saber exactament què havia de fer, bàsicament amb prou feines sabia que estava dormint al tren...; em torna a cridar: BIGLIETTO!!! Jo, mentrestant, ja havia descobert que estava a un tren dormint, que me n'anava a Aosta i que exactament no sabia a on havia deixat el billet, començo a buscar per les butxaques, regiro la butxaca dreta, regiro la butxaca esquerra, regiro les butxaques de les cames i tampoc; em comença entrar un atac de pànic d'aquells considerables, perquè no en tenia ni idea d'on era realment el meu bitllet...; sort que de cop i volta se m'acudeix mirar a les butxaques del cul i patam!!! Allà tenia jo el bitllet, a la butxaca dreta del cul, li dono el bitllet a la revisora i em diu que a Chivasso hauré d'anar ràpid per fer el canvi de tren per anar a Aosta que anem amb vint minuts de retard i que el tren estarà esperant a l'andana sis. Mentre m'està dient això, avisen per megafonia que s'ha espatllat un tren i que nosaltres els recollirem, que el tren farà parada a totes les estacions del camí i que no ens preocupem pels enllaços a Aosta que estan garantits.
Arribem a Chivasso amb pràcticament una hora de retard, canvi de tren ràpid (destacaré que és un tren diesel, em va sorprendre molt que fos tren diesel), sortida immediata i nova sorpresa: bé un revisor i comenta a tot el vagó que el tren estarà aturat perquè hi ha un cotxe espatllat enmig de la via del tren i que no podem avançar, aquí és on apareix l'home ancià que he comentat al principi, comença a despotricar contra els trens, contra els conductors de cotxes, contra el propi estat italià, però d'una forma tant genial que ens va fer riure tot el vagó, entre tant, el tren arrenca, avança uns 200 metres i es torna a parar, salta l'home ancià cridant ben fort primera parada, tot el vagó torna a esclatar de riure; torna a arrencar el tren, avança i es torna a parar, amb tanta mala fortuna que és d'aquelles parades que els trens recul·len una mica, torna a saltar l'home per tercera vegada i crida: final de trajecte!!! tornem a Chivasso!!!
Un cop passat els incidents del principi, el viatge es desenvolupa pràctiament sense més complicacions; una cosa que em va cridar molt l'atenció, és que dins del tren els propis revisors preguntaven a la gent a on havien d'anar després, per a què puguéssin fer transbordaments sense problemes i no deixar-los tirats, per exemple, això a Espanya no passa, i a mi, personalment, em va fer sentir protegit i no desamparat com moltes vegades passa a Espanya, que ningú et diu absolutament res.
Arribo a la ciutat d'Aosta sense saber molt bé cap a on anar, surto de l'estació del tren amb una mica a l'expectativa, però per sort, és una ciutat que tenen molt ben cuidat el turisme, està tot indicat per on s'ha d'anar, quins són els punts turístics i segurament una de les millors coses, és tot gratuït.
dilluns, 5 de setembre del 2011
Alter-trip (part I)
Tot aquest viatge és fruit més o menys d'haver de tancar el meu any
d'erasmus a Torí, i per fer-ho he hagut de venir i entregar una sèrie de
papers i esperar que em donin els que la meva universitat necessita; i
per matar l'avorriment del temps d'espera vaig fent petites excursions,
ja sigui per Torí o pels pobles del voltant, sempre des del mateix punt
d'origen, Torí.
Dia 1
Sortida de Barcelona, arribada a Bèrgam i visita per la ciutat, sortida de Bèrgam i arribada a Torí
La sortida de Barcelona és perquè no tenia ganes de matinar, és molt dur haver d'agafar un avió des de Girona a les nou del matí, això vol dir estar a Barcelona a les set del matí i sortir de Sabadell a les sis del matí, tant per tant, preferia sortir una hora més tard...; vol amb Ryanair, sense gaire més a dir, es passen l'estona venent productes, més que un avió sembla un mercat de la puça, aviat en comptes de seients hi haurà paradetes per a què la gent compri els records típics.
Arribo a l'aeroport de Bèrgam, i com que ja em conec el terra que trepitjo i el què s'ha de fer, en comptes d'anar a directament cap a un autobús dels que et porten a l'estació central de trens de Milà, agafo un altre autobús que em porta a l'estació de trens de Bèrgam, ja que si es va amb tren des de Bèrgam a Milà és més econòmic que si és va amb autobús, el bitllet dels autobusos de l'aeroport de Bèrgam a l'estació de Milà valen deu euros i el tren en canvi en val quatre (i direu, i l'autobús que t'ha portat de l'aeroport de Bèrgam a l'estació de trens de Bèrgam? Doncs aquest val 2 euros, però no hi ha mai revisors, o sigui que pujo sense pagar). Arribo a l'estació de trens de Bèrgam, entro i veig les màquines d'autoservei per comprar els bitllets espatllades i la cua per comprar-les a la taquilla era bastant llarga..., això no era més que una premonició de que no havia de marxar encara de Bèrgam i vaig decidir fer una mica de turisme.
Surto de l'estació, i més o menys com que no sé cap a on tirar, busco la Città Alta de Bèrgam, la localitzo, és el carrer que surt de l'estació tot recte, començo a caminar i ja comença a valdre la pena el fet d'haver decidit de fer un volt per Bèrgam, molt bonic, arribo a un funicular i decideixo pujar (1,20 € el trajecte) i em deixa ja a la Città Alta. La Città Alta preciosa, val moltíssim la pena passejar-s'hi per ella, amb calma, descobrint els carrers i els racons, simplement genial, digne de menció la Piazza Vecchia i la
Parrocchia S. Alessandro m. In Cattedrale, també cal destacar el viale delle Mura per gaudir unes vistes magnífiques en general, i ja si es vol, pujar fins al Castello San Vigilio, un castell obert al públic de forma gratuïta, tampoc es veu res, dos salons buits d'un castell, ara, té una terrassa a dalt molt tranquil·la i molt agradable.
Baixo cap a l'estació altra vegada després d'haver-me passejat per Bèrgam i decideixo agafar el tren ja per anar cap a Torí (13 €), pujo al tren i em poso a dormir, així el viatge es fa més curt. Arribo a Torí començo a cercar un lloc on deixar-me caure mort, vaig entrant pels hotels i tots em demanen quaranta o cinquanta euros, els quals no estic disposat a pagar, agafo els trastos i me'n vaig cap al meu antic pis a on hi ha el meu company de pis italià. El truco i una gran rebuda, li dic si em deixa quedar i em diu que si, que cap problema, parlem una bona estona, em dutxo, sopem i anem a fer una birra pel centre, tornant d'hora perquè jo estava completament mort i necessitava dormir urgentment.
Dia 2
Visita al museu Regional de Ciències Naturals i finalització del període erasmus
Dia estrany, em llevo bastant d'hora respecte al què estic acostumat normalment, esmorzo faig una consulta ràpida al correu per saber si podria anar al matí a parlar amb un professor perquè em posés una nota i així ja fer els papers definitius de retorn a casa; però res, cap resposta; i abans d'estar-me a casa esperant una possible resposta, decideixo anar al museu Regional de Ciències Naturals (entrada estudiants menors de 25 anys 2,5 €).
El museu força interessant, però amb poca ordenació, hi ha diversos temes exposats; n'hi ha d'interessants i n'hi ha que no tenen res a veure amb les ciències naturals, com per exemple una exposició sobre quatre germans que van ser els quatre militars amb rangs importants, i entre mig de la història d'aquests quatre militars et trobes una estanteria amb falcons dissecats. Per altra banda tenen una exposició que es diu l'arca, que és força impactant de forma visual, sembla ben bé que estiguis dins d'un vaixell, i tots els animals allà posats, recordant a la (inexistent) arcà de Noè. Per acabar amb el museu, l'última part de l'exposició és una espècie de conscienciació de com estem tractant el nostre planeta, dels riscos que correm en abusar d'ell i com podem contribuir nosaltres en ajudar el planeta; i la veritat, podria estar bé, però és que no segueix un ordre lògic; primer et trobes animals amuntegats uns sobre els altres que no tenen res a veure un hàbitat amb un altre, la sala següent et parla dels diferents tipus de clima que existeixen, a la sala següent és un mini-audiovisual a on dues persones comencen a parlar sobre la biodiversitat i que ens estem carregant el planeta, però és que l'última sala parla de dades generals del planeta Terra, no segueix un ordre lògic l'exposició. Però tot i així, recomano anar-lo a veure i fruir amb el què es veu.
A la tarda visita pel centre de la ciutat de Torí, zona del quadrilàter, és una zona amb molt d'encant i per passejar, per descobrir la ciutat, els racons, deixar que volin les hores enmig de l'arquitectura purament italiana; arribo fins a Piazza Castello, un castell-palau enmig de la ciutat de Torí, molt bonic i també molt recomenable de visitar. Baixo per Via Po, entro a l'infopoint per fer els papers de finalització, arribo al riu, mitja volta un altre cop fins a Piazza Castello, allà baixo un tros per Via Lagrange i un altre tros per Via Roma, aquesta última segurament el carrer amb més glamour de la ciutat. Arribo a Porta Nuova, agafo el metro i cap a casa havent fet un passeig pel centre Torí, visitant el què crec més important i deixant que passés el temps per gaudir de la ciutat, i pensar, una vegada més, que Torí és la gran desconeguda.
Dia 1
Sortida de Barcelona, arribada a Bèrgam i visita per la ciutat, sortida de Bèrgam i arribada a Torí
La sortida de Barcelona és perquè no tenia ganes de matinar, és molt dur haver d'agafar un avió des de Girona a les nou del matí, això vol dir estar a Barcelona a les set del matí i sortir de Sabadell a les sis del matí, tant per tant, preferia sortir una hora més tard...; vol amb Ryanair, sense gaire més a dir, es passen l'estona venent productes, més que un avió sembla un mercat de la puça, aviat en comptes de seients hi haurà paradetes per a què la gent compri els records típics.
Arribo a l'aeroport de Bèrgam, i com que ja em conec el terra que trepitjo i el què s'ha de fer, en comptes d'anar a directament cap a un autobús dels que et porten a l'estació central de trens de Milà, agafo un altre autobús que em porta a l'estació de trens de Bèrgam, ja que si es va amb tren des de Bèrgam a Milà és més econòmic que si és va amb autobús, el bitllet dels autobusos de l'aeroport de Bèrgam a l'estació de Milà valen deu euros i el tren en canvi en val quatre (i direu, i l'autobús que t'ha portat de l'aeroport de Bèrgam a l'estació de trens de Bèrgam? Doncs aquest val 2 euros, però no hi ha mai revisors, o sigui que pujo sense pagar). Arribo a l'estació de trens de Bèrgam, entro i veig les màquines d'autoservei per comprar els bitllets espatllades i la cua per comprar-les a la taquilla era bastant llarga..., això no era més que una premonició de que no havia de marxar encara de Bèrgam i vaig decidir fer una mica de turisme.
Surto de l'estació, i més o menys com que no sé cap a on tirar, busco la Città Alta de Bèrgam, la localitzo, és el carrer que surt de l'estació tot recte, començo a caminar i ja comença a valdre la pena el fet d'haver decidit de fer un volt per Bèrgam, molt bonic, arribo a un funicular i decideixo pujar (1,20 € el trajecte) i em deixa ja a la Città Alta. La Città Alta preciosa, val moltíssim la pena passejar-s'hi per ella, amb calma, descobrint els carrers i els racons, simplement genial, digne de menció la Piazza Vecchia i la
Parrocchia S. Alessandro m. In Cattedrale, també cal destacar el viale delle Mura per gaudir unes vistes magnífiques en general, i ja si es vol, pujar fins al Castello San Vigilio, un castell obert al públic de forma gratuïta, tampoc es veu res, dos salons buits d'un castell, ara, té una terrassa a dalt molt tranquil·la i molt agradable.
Baixo cap a l'estació altra vegada després d'haver-me passejat per Bèrgam i decideixo agafar el tren ja per anar cap a Torí (13 €), pujo al tren i em poso a dormir, així el viatge es fa més curt. Arribo a Torí començo a cercar un lloc on deixar-me caure mort, vaig entrant pels hotels i tots em demanen quaranta o cinquanta euros, els quals no estic disposat a pagar, agafo els trastos i me'n vaig cap al meu antic pis a on hi ha el meu company de pis italià. El truco i una gran rebuda, li dic si em deixa quedar i em diu que si, que cap problema, parlem una bona estona, em dutxo, sopem i anem a fer una birra pel centre, tornant d'hora perquè jo estava completament mort i necessitava dormir urgentment.
Dia 2
Visita al museu Regional de Ciències Naturals i finalització del període erasmus
Dia estrany, em llevo bastant d'hora respecte al què estic acostumat normalment, esmorzo faig una consulta ràpida al correu per saber si podria anar al matí a parlar amb un professor perquè em posés una nota i així ja fer els papers definitius de retorn a casa; però res, cap resposta; i abans d'estar-me a casa esperant una possible resposta, decideixo anar al museu Regional de Ciències Naturals (entrada estudiants menors de 25 anys 2,5 €).
El museu força interessant, però amb poca ordenació, hi ha diversos temes exposats; n'hi ha d'interessants i n'hi ha que no tenen res a veure amb les ciències naturals, com per exemple una exposició sobre quatre germans que van ser els quatre militars amb rangs importants, i entre mig de la història d'aquests quatre militars et trobes una estanteria amb falcons dissecats. Per altra banda tenen una exposició que es diu l'arca, que és força impactant de forma visual, sembla ben bé que estiguis dins d'un vaixell, i tots els animals allà posats, recordant a la (inexistent) arcà de Noè. Per acabar amb el museu, l'última part de l'exposició és una espècie de conscienciació de com estem tractant el nostre planeta, dels riscos que correm en abusar d'ell i com podem contribuir nosaltres en ajudar el planeta; i la veritat, podria estar bé, però és que no segueix un ordre lògic; primer et trobes animals amuntegats uns sobre els altres que no tenen res a veure un hàbitat amb un altre, la sala següent et parla dels diferents tipus de clima que existeixen, a la sala següent és un mini-audiovisual a on dues persones comencen a parlar sobre la biodiversitat i que ens estem carregant el planeta, però és que l'última sala parla de dades generals del planeta Terra, no segueix un ordre lògic l'exposició. Però tot i així, recomano anar-lo a veure i fruir amb el què es veu.
A la tarda visita pel centre de la ciutat de Torí, zona del quadrilàter, és una zona amb molt d'encant i per passejar, per descobrir la ciutat, els racons, deixar que volin les hores enmig de l'arquitectura purament italiana; arribo fins a Piazza Castello, un castell-palau enmig de la ciutat de Torí, molt bonic i també molt recomenable de visitar. Baixo per Via Po, entro a l'infopoint per fer els papers de finalització, arribo al riu, mitja volta un altre cop fins a Piazza Castello, allà baixo un tros per Via Lagrange i un altre tros per Via Roma, aquesta última segurament el carrer amb més glamour de la ciutat. Arribo a Porta Nuova, agafo el metro i cap a casa havent fet un passeig pel centre Torí, visitant el què crec més important i deixant que passés el temps per gaudir de la ciutat, i pensar, una vegada més, que Torí és la gran desconeguda.
diumenge, 28 d’agost del 2011
Brussel·les
Avui explicaré un altre viatge que vaig fer estant també a Torí
d'erasmus amb uns uns altres col·legues que també vaig conèixer allà.
Dia 1
Sortida de Torí i arribada a Brusel·les, cerca de l'alberg, visita de la ciutat, sopar i tornada a l'alberg
Havíem quedat un divendres d'hora al matí a l'estació de trens de Dora, a Torí, per agafar els tren i anar cap a l'aeroport; jo, que no anava molt d'hora, però tampoc anava tard (direm que anava puntual amb uns cinc minuts de marge), vaig arribar a l'estació de Dora, uns 5 minuts abans d'agafar el tren, el temps just per comprar el bitllet, validar-lo i pujar al tren; observo que a la taquilla hi havia una cua de 5 persones, en canvi a la màquina automàtica de bitllets no hi havia ningú, em col·loco davant de la màquina, introdueixo la targeta de crèdit de Caixanova i tatxan! la màquina no funciona i per això hi ha la cua que hi havia..., el problema, però, és que la màquina no em tornava la targeta, fet que va provocar que m'hagués de comprar el bitllet de tren a la taquilla i de passada dir-li al noi que venia els bitllets que la màquina se m'havia quedat la targeta encallada a la màquina i que la màquina no responia, tot això en italià, que més o menys em defenso, però no sé dir tantes coses...; a la fi, per aquelles coses de la vida la màquina em va treure la targeta, vaig agafar el bitllet, el vaig validar i corrents vaig pujar al tren. Allà a dins, vaig trobar uns quants companys de viatge, vaig preguntar per la resta i em van dir que anaven a l'aeroport en cotxe, que els portaven.
Arribem a l'aeroport i anem cap a la zona d'embarcament, allà ens trobem amb els altres dos que els havien portat, i tal com ens veuen ens pregunten si hem demanat el bitllet físic de l'avió, que sinó no podem pujar; cal destacar que el xaval és un xaval que viu en un poble perdut d'Andalusia i després va anar a estudiar a Múrcia, però veure món no és que ho hagi fet gaire..., en aquest punt li expliquem que els bitllets de Ryanair ja serveixen tal i com els tens impresos. Ens assentem i esperem que puguem pujar a l'avió. Un vol sense masses coses a dir, arribem a l'aeroport de Charleroi a les onze del matí, anem a comprar uns bitllets per arribar a Brusel·les, mitja hora de cua i el preu d'escàndol, 30 euros per anar i tornar. Pugem a l'autobús i ens posem a dormir, quan despertem ja havíem arribat a Brussel·les.
Baixem de l'autobús a l'estació central de trens de Brussel·les, en aquest punt ens hem d'anar a buscar l'alberg que està per la zona del centre, però que no sabem més o menys on és, per intuïció i amb un mapa a la mà trobem l'alberg sense massa esforç, deixem els equipatges a l'habitació i anem a donar un volt pel palau de justícia i la zona sud del centre de Brussel·les, així aquesta part ja la tindríem feta. Tornem cap al centre mentre mengem un entrepà que portàvem de casa. Arribem al centre i es posa a ploure, decidim buscar a on està el Manneken Pis, comencem a donar voltes pel centre sota la pluja mentre ens empapem, veiem la plaça central i tots els carrers més cèntrics, amb sorpreses força interessants com trobar-se còmics pintats a les façanes, però no trobem de cap manera l'estàtua en qüestió, preguntem a la gent en anglès, ningú ens sap respondre, intentem preguntar en francès i ningú ens respon, ens comencem a desesperar..., sort que al final preguntem a la policia i ens dóna la solució als nostres dubtes, ens indica a on està! Arribem a l'estàtua, ens la quedem mirant, ens mirem entre tots nosaltres, tornem a mirar l'estàtua i més o menys a la vegada expressem tots la mateixa idea: Quin engany això del Manneken Pis, és una estàtua de no arriba mig metre!!! I el pitjor de tot, és una rèplica de plàstic i es veuen els conductes de l'aigua pel darrere, simplement no val la pena anar-hi.
Després d'això vam anar a fer una cervesa en un dels molts bars que hi ha pel centre i vam tornar cap a l'alberg, abans però, vaig passar pel McDonald's per comprar alguna cosa de sopar i vam passar per unes galeries per comprar gel per dutxar-nos i desodorant, que no havíem portat res perquè als aeroports no et deixen passar productes de més de 100 ml. A l'alberg sopem tots junts en una habitació i parlem fins que comencem a quedar-nos dormits, decidim que és hora de descansar (a les nou del vespre!), ja que l'endemà ens espera una nit dura perquè passem la nit al carrer.
Dia 2
Esmorzar, sortida de l'alberg, visita a l'Atomium, dinar, visita al museu de ciències naturals, sopar i volta nocturna per Brussel·les fins a l'hora de tornar a l'aeroport
Ens llevem a les set del matí i anem a esmorzar al menjador de l'alberg, ens atipem força per així aguantar fins a l'hora de dinar sense problemes, després de d'esmorzar ens preparem per la sortida; recordeu que he dit que s'havia posat a ploure? Doncs resulta que tenia la jaqueta empapada i no s'havia assecat, i suposo que el pitjor és que feia olor d'humitat i era bastant molest de portar, solució? Em poso tres jerseis que portava i ja no tenia fred; veient el panorama que m'esperava amb l'aigua, decideixo comprar-me un paraigües, em dirigeixo a una botiga a comprar-lo i pago amb targeta, la cosa més curiosa és que cobren 0,50 € per la compra.
Després d'aquests preparatius decidim que una de les coses que ens queda per fer (cal dir que la planificació d'aquest viatge va ser bastant nul·la) és visitar l'Atomium, un edifici molt curiós que es troba al nord de Brussel·les, hi arribem, fem les típiques fotografies de rigor, ens passegem pels voltants, mirem el preu per entrar-hi i decidim que entre que hem trigat una hora per arribar-hi, que trigaríem deu minuts fins tornar a l'estació i una altra hora per tornar al centre, buscar un restaurant i dinar, decidim tornar cap al centre (en definitiva, que l'Atomium per fora és espectacular, però a dins hi tenen una exposició que poc val la pena i l'entrada és bastant cara). Dinem al Quick una hamburguesa ràpida i compartim tots la mateixa opinió de que el centre històric de Brussel·les és molt petit i tampoc és una ciutat per dedicar-hi molt de temps si el què vols és veure la ciutat, si el què vols és fer turisme més específic com visitar museus o galeries, la cosa ja canvia.
A la tarda decidim fer visita turística a museus, un grup se'n va al museu d'art contemporani i jo i un altre xaval anem al museu de ciències naturals, mentre anem cap al museu, ens adonem de la gran quantitat de parcs que hi ha a Brussel·les, però entre el fred i que la ciutat tampoc ens ha encisat del tot, no li donem tota la importància que li hauriem de donar. Arribem al museu, fem les típiques fotografies de rigor i entrem al museu; potser un dels millors museus als que he entrat, és un repàs a la naturalesa animal des de la prehistòria fins a l'actualitat, quedes fascinat de la quantitat d'espècies que es poden reunir en un museu, és simplement al·lucinant, el temps passa i no te n'adones i arriba el moment de tancar i has de marxar i penses: realment porto aquí tant de temps? i mires el rellotge i t'acollona veure que no és que portis tant de temps, sinó que el museu tancava a les set de la tarda i són dos quarts de vuit.
Ens truquen els altres del museu d'art contemporani, compartim impressions dels museus, fem la fotografia de rigor al parlament europeu i anem a sopar a una part del centre de Brussel·les amb molt d'ambient, tot i que nosaltres acabem fent un kebab i allarguem el temps com podem a dins, ja que a fora plou i aquesta nit la passem al carrer...; a les onze de la nit decidim anar tirant cap a l'estació sud de Brussel·les per agafar l'autobús de dos quarts de quatre i arribar a l'aeroport; però com que hem de fer temps, ens distraiem amb qualsevol cosa, recordo unes fotografies que semblaven en aquell moment el qui sap què i mirant ara les fotografies me n'adono que tampoc és per tant.
Arribem a la parada de l'autobús, busquem un espai on posar-nos, ja que fa vent, i tot i que ara no plou, fa fred; cerquem i no trobem res, però trobem uns dvd de no sé exactament quina sèrie; això ens acaba de distreure fins que arriba el bus, un cop arriba el bus pugem, ens posem a dormir, i a l'aeroport més del mateix, recordo passar l'arc que em va sonar alguna cosa, vaig donar mitja volta, vaig tornar a passar per l'arc, vaig pensar que no havia d'haver passat per l'arc i torno a la posició original, un policia al·lucinant em para i em diu que què estava fent, em registren, no troben res, agafo els meus trastos, busco un banc i em poso a dormir fins a la sortida del meu vol.
Dia 1
Sortida de Torí i arribada a Brusel·les, cerca de l'alberg, visita de la ciutat, sopar i tornada a l'alberg
Havíem quedat un divendres d'hora al matí a l'estació de trens de Dora, a Torí, per agafar els tren i anar cap a l'aeroport; jo, que no anava molt d'hora, però tampoc anava tard (direm que anava puntual amb uns cinc minuts de marge), vaig arribar a l'estació de Dora, uns 5 minuts abans d'agafar el tren, el temps just per comprar el bitllet, validar-lo i pujar al tren; observo que a la taquilla hi havia una cua de 5 persones, en canvi a la màquina automàtica de bitllets no hi havia ningú, em col·loco davant de la màquina, introdueixo la targeta de crèdit de Caixanova i tatxan! la màquina no funciona i per això hi ha la cua que hi havia..., el problema, però, és que la màquina no em tornava la targeta, fet que va provocar que m'hagués de comprar el bitllet de tren a la taquilla i de passada dir-li al noi que venia els bitllets que la màquina se m'havia quedat la targeta encallada a la màquina i que la màquina no responia, tot això en italià, que més o menys em defenso, però no sé dir tantes coses...; a la fi, per aquelles coses de la vida la màquina em va treure la targeta, vaig agafar el bitllet, el vaig validar i corrents vaig pujar al tren. Allà a dins, vaig trobar uns quants companys de viatge, vaig preguntar per la resta i em van dir que anaven a l'aeroport en cotxe, que els portaven.
Arribem a l'aeroport i anem cap a la zona d'embarcament, allà ens trobem amb els altres dos que els havien portat, i tal com ens veuen ens pregunten si hem demanat el bitllet físic de l'avió, que sinó no podem pujar; cal destacar que el xaval és un xaval que viu en un poble perdut d'Andalusia i després va anar a estudiar a Múrcia, però veure món no és que ho hagi fet gaire..., en aquest punt li expliquem que els bitllets de Ryanair ja serveixen tal i com els tens impresos. Ens assentem i esperem que puguem pujar a l'avió. Un vol sense masses coses a dir, arribem a l'aeroport de Charleroi a les onze del matí, anem a comprar uns bitllets per arribar a Brusel·les, mitja hora de cua i el preu d'escàndol, 30 euros per anar i tornar. Pugem a l'autobús i ens posem a dormir, quan despertem ja havíem arribat a Brussel·les.
Baixem de l'autobús a l'estació central de trens de Brussel·les, en aquest punt ens hem d'anar a buscar l'alberg que està per la zona del centre, però que no sabem més o menys on és, per intuïció i amb un mapa a la mà trobem l'alberg sense massa esforç, deixem els equipatges a l'habitació i anem a donar un volt pel palau de justícia i la zona sud del centre de Brussel·les, així aquesta part ja la tindríem feta. Tornem cap al centre mentre mengem un entrepà que portàvem de casa. Arribem al centre i es posa a ploure, decidim buscar a on està el Manneken Pis, comencem a donar voltes pel centre sota la pluja mentre ens empapem, veiem la plaça central i tots els carrers més cèntrics, amb sorpreses força interessants com trobar-se còmics pintats a les façanes, però no trobem de cap manera l'estàtua en qüestió, preguntem a la gent en anglès, ningú ens sap respondre, intentem preguntar en francès i ningú ens respon, ens comencem a desesperar..., sort que al final preguntem a la policia i ens dóna la solució als nostres dubtes, ens indica a on està! Arribem a l'estàtua, ens la quedem mirant, ens mirem entre tots nosaltres, tornem a mirar l'estàtua i més o menys a la vegada expressem tots la mateixa idea: Quin engany això del Manneken Pis, és una estàtua de no arriba mig metre!!! I el pitjor de tot, és una rèplica de plàstic i es veuen els conductes de l'aigua pel darrere, simplement no val la pena anar-hi.
Després d'això vam anar a fer una cervesa en un dels molts bars que hi ha pel centre i vam tornar cap a l'alberg, abans però, vaig passar pel McDonald's per comprar alguna cosa de sopar i vam passar per unes galeries per comprar gel per dutxar-nos i desodorant, que no havíem portat res perquè als aeroports no et deixen passar productes de més de 100 ml. A l'alberg sopem tots junts en una habitació i parlem fins que comencem a quedar-nos dormits, decidim que és hora de descansar (a les nou del vespre!), ja que l'endemà ens espera una nit dura perquè passem la nit al carrer.
Dia 2
Esmorzar, sortida de l'alberg, visita a l'Atomium, dinar, visita al museu de ciències naturals, sopar i volta nocturna per Brussel·les fins a l'hora de tornar a l'aeroport
Ens llevem a les set del matí i anem a esmorzar al menjador de l'alberg, ens atipem força per així aguantar fins a l'hora de dinar sense problemes, després de d'esmorzar ens preparem per la sortida; recordeu que he dit que s'havia posat a ploure? Doncs resulta que tenia la jaqueta empapada i no s'havia assecat, i suposo que el pitjor és que feia olor d'humitat i era bastant molest de portar, solució? Em poso tres jerseis que portava i ja no tenia fred; veient el panorama que m'esperava amb l'aigua, decideixo comprar-me un paraigües, em dirigeixo a una botiga a comprar-lo i pago amb targeta, la cosa més curiosa és que cobren 0,50 € per la compra.
Després d'aquests preparatius decidim que una de les coses que ens queda per fer (cal dir que la planificació d'aquest viatge va ser bastant nul·la) és visitar l'Atomium, un edifici molt curiós que es troba al nord de Brussel·les, hi arribem, fem les típiques fotografies de rigor, ens passegem pels voltants, mirem el preu per entrar-hi i decidim que entre que hem trigat una hora per arribar-hi, que trigaríem deu minuts fins tornar a l'estació i una altra hora per tornar al centre, buscar un restaurant i dinar, decidim tornar cap al centre (en definitiva, que l'Atomium per fora és espectacular, però a dins hi tenen una exposició que poc val la pena i l'entrada és bastant cara). Dinem al Quick una hamburguesa ràpida i compartim tots la mateixa opinió de que el centre històric de Brussel·les és molt petit i tampoc és una ciutat per dedicar-hi molt de temps si el què vols és veure la ciutat, si el què vols és fer turisme més específic com visitar museus o galeries, la cosa ja canvia.
A la tarda decidim fer visita turística a museus, un grup se'n va al museu d'art contemporani i jo i un altre xaval anem al museu de ciències naturals, mentre anem cap al museu, ens adonem de la gran quantitat de parcs que hi ha a Brussel·les, però entre el fred i que la ciutat tampoc ens ha encisat del tot, no li donem tota la importància que li hauriem de donar. Arribem al museu, fem les típiques fotografies de rigor i entrem al museu; potser un dels millors museus als que he entrat, és un repàs a la naturalesa animal des de la prehistòria fins a l'actualitat, quedes fascinat de la quantitat d'espècies que es poden reunir en un museu, és simplement al·lucinant, el temps passa i no te n'adones i arriba el moment de tancar i has de marxar i penses: realment porto aquí tant de temps? i mires el rellotge i t'acollona veure que no és que portis tant de temps, sinó que el museu tancava a les set de la tarda i són dos quarts de vuit.
Ens truquen els altres del museu d'art contemporani, compartim impressions dels museus, fem la fotografia de rigor al parlament europeu i anem a sopar a una part del centre de Brussel·les amb molt d'ambient, tot i que nosaltres acabem fent un kebab i allarguem el temps com podem a dins, ja que a fora plou i aquesta nit la passem al carrer...; a les onze de la nit decidim anar tirant cap a l'estació sud de Brussel·les per agafar l'autobús de dos quarts de quatre i arribar a l'aeroport; però com que hem de fer temps, ens distraiem amb qualsevol cosa, recordo unes fotografies que semblaven en aquell moment el qui sap què i mirant ara les fotografies me n'adono que tampoc és per tant.
Arribem a la parada de l'autobús, busquem un espai on posar-nos, ja que fa vent, i tot i que ara no plou, fa fred; cerquem i no trobem res, però trobem uns dvd de no sé exactament quina sèrie; això ens acaba de distreure fins que arriba el bus, un cop arriba el bus pugem, ens posem a dormir, i a l'aeroport més del mateix, recordo passar l'arc que em va sonar alguna cosa, vaig donar mitja volta, vaig tornar a passar per l'arc, vaig pensar que no havia d'haver passat per l'arc i torno a la posició original, un policia al·lucinant em para i em diu que què estava fent, em registren, no troben res, agafo els meus trastos, busco un banc i em poso a dormir fins a la sortida del meu vol.
dimecres, 24 d’agost del 2011
Tessalònica
Aquest és un viatge que vaig fer mentre estava a Torí d'erasmus amb
uns colegues que vaig conèixer allà. Explico el viatge des de Torí que
és pròpiament d'on el vam començar.
Dia 1
Sortida de Torí i nit a Bèrgam
Havíem quedat uns quants a l'estació de trens de Porta Nuova, Torí; allà vam comprar el tiquet de tren per anar a Bèrgam, que és on es trobava l'aeroport d'on sortíem per anar a Tessalònica; el viatge en tren tampoc cap cosa de l'altre món, dues hores fins arribar a Milà en un tren regional, a Milà esperar quinze minuts i agafar el tren cap a Bèrgam, una hora més de tren en un altre tren regional. Un cop arribem ens trobem amb dos companys més de viatge i un xaval (amic de les noves incorporacions) que ens deixaria passar la nit al seu pis.
Anem a deixar les maletes al pis del xaval i tal com les deixem ens diu que què teniem pensat, si dormir o no, nosaltres li diem que no ho teniem pas pensat, que ja dormiríem a l'aeroport o a l'avió, que la nit és jove. Ens porta al pis d'uns amics seus i allà ens passem la nit parlant, bevent cerveses, tocant la guitarra, l'harmònica i cantant cançons... De tornada a buscar novament les maletes ens trobem un cavall de cartró-pedra de color vermell tirat per la vorera, decidim alçar-lo i, ja que el tenim alçat, el col·loquem enmig de l'asfalt del carrer.
Dia 2
Sortida de Bèrgam, arribada a Tessalònica, cerca de l'alberg, visita per la tarda, sopar i visita nocturna per la ciutat
Un cop tornem a tenir les maletes a les nostres mans, ens dirigim cap a la mateixa estació de tren on el dia abans havíem arribat, ja que per allà passava l'autobús que ens portaria a l'aeroport, allà ens estem esperant una estona, potser uns vint minuts, però que van semblar eterns perquè el temps se'ns tirava al damunt ja que el nostre avió sortia a les sis del matí a un quart de cinc encara estàvem esperant, per sort, com que els sis que fèiem el viatge érem una colla de "catxondos" ens vam passar l'estona fent bromes sobre les possibilitats de perdre l'avió i les alternatives que podríem prendre, tot això acompanyats amb un cansament cada vegada major; per sort, o per desgràcia, aquest moment es va acabar quan va venir l'autobús, tot i que aquí va començar una nova mini-aventura esperant que no pugés cap revisor perquè cap dels presents havia comprat bitllet.
Arribem a l'aeroport curts de temps, entrem i busquem la porta d'embarcament i pugem a l'avió; la veritat és que no vam tenir massa temps per estar per aquell aeroport, tot i que semblava una bogeria, amb la gent amunt i la gent avall, tampoc en puc parlar gaire. Vam pujar a l'avió, jo em vaig assentar a les cadires de la zona de les ales, ja que són més amples; mentre que la resta es van assentar unes quantes files més enrere i jo, i diria que la resta de la gent, ens vam posar a dormir, abans però, amb un li van cridar l'atencíó per tenir un volum de veu massa elevat i molestava a la resta de gent...; per altra banda, les hostesses no van callar en cap moment i si no passaven despertant al personal per si volien una beguda, parlaven pels altaveus per preguntar si algú volia comprar cigarrets elèctrics. Aterrem, sortim de l'aeroport i suposo que aquí ens trobem amb la primera gran i interessant sorpresa: està tot absolutament tot etiquetat en grec, ni anglès ni hòsties. Com podem i desxifrant símbols comprem un bitllet per anar cap al centre de Tessalònica, per sort, també fan servir l'euro i ens aclarim bé amb el canvi, sinó hauriem tingut un problema i dels grans. Un cop arribem al centre, un xaval espanyol que també estava d'erasmus a Torí i que havia anat amb un altre grup a Tessalònica diu que ell té un amic allà i que ens guiarà cap a l'alberg, que es coneix la ciutat i que fàcilment arribaríem, jo preferia buscar la meva via i guiar-me per mi mateix, mai m'ha agradat que em guiessin; però com que la resta del grup va voler seguir-lo vaig haver de claudicar. Vam començar a caminar per Tessalònica en una direcció que a mi no em quadrava gens, estàvem desfent el camí de l'autobús i pels mapes que havia mirat per situar l'alberg encara hauríem d'haver anat amb autobús un parell de parades més i més o menys hauríem arribat a la zona. Arribem a un lloc ja a les afores del centre de la ciutat, i ens diu el xaval de Tessalònica que havíem arribat, mirem el mapa, mirem com es diu el lloc i mirem les fotografies i li diem perdona: però, no és aquí. I el personatge després de fer-nos fer aquella caminada agafa i se'n va, sense dir res més.
En aquest moment, mig perduts per una ciutat desconeguda per nosaltres, decidim tirar de valentia i indicacions (en castellà) en mà i comencem a caminar per Tessalònica preguntant per un alberg o un carrer que no sabem com es diu. Mentre anem buscant l'alberg anem veient com és la ciutat, i la veritat, és com una espècie de Benidorm enorme, bastant lletja en general i sense massa que oferir, criden l'atenció les esglésies, que n'hi ha moltíssimes i molt curioses, i també que la majoria de la gent, a cada cantonada se senya. Al final trobem l'alberg en un barri bastant curiós i després de pujar una gran rampa, ens donen la clau de l'habitació i ens distribuïm els llits, també veiem que són molt laxes a l'hora de pagar, havíem de pagar 55 euros per l'habitació, però ens diuen que només cal que en paguem 50. Decidim fer torns per anar a menjar, ja que som sis persones en una habitació amb només un bany i tots volíem dutxar-nos, menjar i dormir de la forma més ràpida. Decidim jo i un company anomenat Adrián ser els primers en anar a menjar, ja que hi havia gent que es volia dutxar i n'hi havia d'altres que directament es volien posar a dormir. Baixem la monstruosa rampa i busquem restaurants, i la veritat és que és bastant difícil trobar un restaurant quan no saps com s'escriu i no entens els texts escrits, o sigui que et deixes guiar pels olors i per les aparences. Al final trobem un restaurant que sembla que facin kebabs, tenen la típica carn donant voltes i la típica amanida que t'hi posen dins, ens quedem mirant la carta durant cinc minuts sense entendre absolutament res, fins que el cambrer/cuiner/propietari del bar ens diu que disposava de carta en anglès si volíem...; al final ens decantem pel típic giros, no en tenim ni idea del què estem demanant, però quan ens el porten veiem que és un plat molt correcte, molt bo, i molt similar al més que conegut kebab, però en plat i sense el pa de pita.
Després de dinar, sobre dos quarts de dues, tornem cap a l'alberg, ens dutxem i ens posem a a dormir una mica, ja que per la tarda volíem fer una mica de turisme, total, se'ns en va de les mans i acabem dormint fins a les sis de la tarda, quan ens llevem uns diuen d'anar a comprar sopar i fer-lo a la cuineta que tenia l'habitació, jo i l'Adrián diem que si és per menjar en aquell moment si que soparíem allà, en altre cas soparíem pel centre de Tessalònica, ja que anar a comprar sopar, tornar a pujar, tornar a baixar per anar a donar una volta pel centre de la ciutat, tornar a pujar per sopar, baixar i llavors sortir una mica de festa que no; ja que perdíem massa temps i, vulguis que no, si t'estàs a una ciutat nova, que no hi vius, i que al dia següent ja marxes, t'interessa estar-te el màxim de temps a fora de l'alberg visitant coses i anar a l'alberg pràcticament només per dormir. Aquí comencen les primeres tensions del grup, ja que ningú vol baixar del burro i un il·luminat diu d'anar a comprar sopar i després elegim el què es vol fer..., una decisió molt egoista per la seva part, ja que volia convèncer amb el menjar comprat, per no dir obligar, a fer el què ell volia. Es dirigeixen a comprar i quan tornen el mateix il·luminat diu de fer votacions per saber el què fer, quan nosaltres ja havíem deixat clar el què faríem sigués quin sigués el resultat. Fem votacions, perdem i ens posem tots de camí cap al centre de Tessalònica.
Caminant per la tarda pel centre de Tessalònica, podem veure amb més calma els edificis i les construccions, i la idea que ens havíem fet durant el matí es fa més present, Tessalònica és una Benidorm gegant, gens atractiva i mal organitzada. Arribem al passeig marítim, molta animació pel carrer per ser un dimecres, veiem molts bars i molta gent; arribem fins a la Torre Blanca i decidim donar mitja volta per un carrer major i veure una altra part de la ciutat. Arribem a una rambla, pugem per ella i aquí fem un nou company de viatge, en Tobby, un dels molts gossos abandonats que hi ha a la ciutat, ens acompanya durant uns 20 minuts, però al veure que no li donem menjar ens deixa...; en aquest moment decideixen que és hora d'anar a sopar; jo i l'Adrián diem que ens quedem a sopar pel centre, i ja la tornem a tenir muntada, que si s'havia quedat en una cosa, que no podem fer el què nosaltres volem, que si havíem decidit democràticament..., els hi diem que sí que sí, donem mitja volta i ens posem a buscar un restaurant que resulti interessant i si pot ser, menjar típic d'allà Tessalònica o Grècia en general.
Trobem un restaurant que semblava que tenia bastant èxit, entrem i intentem demanar, dic intentem demanar perquè no sabem com es diu res, i per tant decidim mirar què demana la gent i demanem assenyalant els seus plats. Al final es veu que ens hem decidit per una espècie de kebab, però que no és kebab, en fi, no sabem què és, ens ho mengem i decidim anar a fer una cervesa per un dels molts bars que hi havia al centre. Veiem un vaixell que ja havíem vist a la tarda, decidim pujar-hi, ja que l'entrada és gratuïta i el vaixell dóna una petita volta per davant de la ciutat de Tessalònica. Ens assentem, demanem unes cerveses i ens posem a xerrar relaxadament; mentre xerrem veiem que a Tessalònica hi ha una cosa que fins aleshores no ho havíem vist ni sabíem que existia; vist de lluny semblava una espècie d'Alhambra i semblava interessant, decidim preguntar a la gent què és allò, però tenim un petit problema, si a Espanya la gent és inútil en anglès, a Grècia el problema és corregit i augmentat; ningú domina l'anglès ni cap altra llengua estrangera. Sense saber exactament què és, decidim que l'endemà al matí allò s'ha de visitar tal i com ens llevem, i després, ja es veuria el què es faria. Baixem del vaixell i tornem a caminar pel passeig marítim, ara, l'ambient ha canviat i és completament festiu i ple de joves, arribem al final del passeig i veiem una espècie de discoteca apartada, decidim apropar-nos-hi, i allò que semblava una discoteca el què era en realitat era un gran restaurant, molt correcte, amb bastant estil i ben cuidat; decidim donar mitja volta, ja que eren les onze de la nit i en mitja hora havíem quedat amb la resta de la gent per trobar-nos de nou.
De camí al punt de trobada, decidim passar per llocs que encara no haguéssim passat, puix que el nostre objectiu era descobrir Tessalònica (tenint en compte que no sabíem a on érem i no havíem mirat res per visitar), ens posem per una espècie de carrerons i anem a parar segurament a un dels millors llocs a on he anat a parar, una espècie de barri marítim, conservat tal i com era, però tot reformat i ple de restaurants amb cuina marítima, unes olors de peix cuinat exquisides i uns plats que feien bastant goig. Veient això, decidim que l'endemà hem de menjar peix sí o sí. Continuem caminant descobrint coses, però tampoc dignes de menció; arribem al punt de trobada i comença a ploure; allà ens estem esperant per deu minuts, al veure que no arriben decidim trucar-los i els hi preguntem que a on estant, i ens diuen que estant al punt de trobada, cosa que no era veritat, ,llavors els hi diem que a on estant realment i ens confessen que no estant al punt de trobada, sinó que estant sota una porxada bevent cerveses.
Ens trobem i els hi expliquem tot el què hem vist i el què hem fet, els hi preguntem pel seu sopar i ens expliquen que han estat jugant a cartes amb altra gent de l'alberg i que s'ho han passat molt bé. Decidim anar cap al passeig marítim, ara buit, sense ningú, era una situació bastant curiosa, ja que feia escassament una hora allò era un punt d'ebullició de gent jove..., veiem que la ciutat, amb la pluja se n'ha anat a dormir. L'Adrián i jo diem que veient el què es veu, la millor opció és ja anar a dormir; que l'endemà ens queda un dia molt dur; els altres decideixen fer una cervesa a on sigui, amb una actitud que semblava que no volien admetre que s'havien equivocat, com aquell nen petit que se li diu que no i al dir-li que no encara ho vol fer amb més ganes, només pel fet de portar la contrària. Els hi demanem les claus de l'habitació i tornem cap a l'alberg i ens posem a dormir després del dur dia d'avui.
Dia 3
Sortida de l'alberg, visita a les muralles, dinar a la platja i tornada a Torí
Ens llevem a les onze del matí, amb la queixa dels propietaris de l'alberg que ens diuen que a les onze és quan hem de marxar de l'habitació, que s'ha de netejar i deixar apunt pels nous visitants. Els hi diem que deu minuts hi sortim, però al final sortim a quasi bé mitja hora més tard. Nosaltres (l'Adrián i jo) expliquem la idea d'anar a visitar allò que la nit abans havíem vist, i després anar cap a la platja, ja que la platja estava de camí a l'aeroport. Els altres, engoril·lats com ells sols comencen: platja, platja, platja! sense poder raonar amb ells, i intentar explicar que segons on estàvem nosaltres tampoc era tant lluny arribar fins el què havíem vist i llavors anar a buscar l'autobús, però no ens van voler fer cas. Anem a buscar allò que havíem vist amb un mapa a la mà, mirant el mapa, veiem que allò era una espècie de muralla, però tampoc era fàcil guiar-se amb aquell mapa, decidim preguntar a la gent de la ciutat com arribàvem a la zona que volíem anar, però si nosaltres ens perdíem llegint el mapa, pels propis grecs era una odissea més èpica que la de Homer. Al final, tirant d'orientació divina i pensant amb lògica, vam decidir posar-nos per uns carrers que ens van acabar portant a la nostra destinació, a la part de les muralles amb més bon estat de conservació, una part molt encisadora, però que surt de la tònica de la ciutat, ens estem per allà mirant i observant, molt contents d'haver trobat el lloc, però una mica desil·lusionats perquè tampoc és cap cosa de l'altre món, a Catalunya, Empúries està en més bon estat de conservació. Ens decidim a entrar a una espècie de cementiri grec, o una església o a saber, perquè no sabíem a on entràvem, i vam trobar un mirador a on es veia tota la ciutat, i quedava demostrat per enèsima vegada la lletjor de Tessalònica.
De baixada de les muralles vam passar per la zona universitària, vam agafar un autobús i cap a la platja s'ha dit. Allà vam dinar a un restaurant d'aquells típics de platja, vam preguntar als nostres companys el què havien demanat, ens va convèncer i vam decidir demanar el mateix, un menjar molt bo: sípia, popets i peix, no sabem quin, però peix a la planxa molt més que correcte. Després de dinar una mica de platja, aigua, prendre el Sol i cap a l'aeroport. A l'aeroport ens vam higienitzar com vam poder, ens vam canviar, vam jugar a cartes i quan va ser l'hora d'agafar l'avió vam tornar cap a casa.
Dia 1
Sortida de Torí i nit a Bèrgam
Havíem quedat uns quants a l'estació de trens de Porta Nuova, Torí; allà vam comprar el tiquet de tren per anar a Bèrgam, que és on es trobava l'aeroport d'on sortíem per anar a Tessalònica; el viatge en tren tampoc cap cosa de l'altre món, dues hores fins arribar a Milà en un tren regional, a Milà esperar quinze minuts i agafar el tren cap a Bèrgam, una hora més de tren en un altre tren regional. Un cop arribem ens trobem amb dos companys més de viatge i un xaval (amic de les noves incorporacions) que ens deixaria passar la nit al seu pis.
Anem a deixar les maletes al pis del xaval i tal com les deixem ens diu que què teniem pensat, si dormir o no, nosaltres li diem que no ho teniem pas pensat, que ja dormiríem a l'aeroport o a l'avió, que la nit és jove. Ens porta al pis d'uns amics seus i allà ens passem la nit parlant, bevent cerveses, tocant la guitarra, l'harmònica i cantant cançons... De tornada a buscar novament les maletes ens trobem un cavall de cartró-pedra de color vermell tirat per la vorera, decidim alçar-lo i, ja que el tenim alçat, el col·loquem enmig de l'asfalt del carrer.
Dia 2
Sortida de Bèrgam, arribada a Tessalònica, cerca de l'alberg, visita per la tarda, sopar i visita nocturna per la ciutat
Un cop tornem a tenir les maletes a les nostres mans, ens dirigim cap a la mateixa estació de tren on el dia abans havíem arribat, ja que per allà passava l'autobús que ens portaria a l'aeroport, allà ens estem esperant una estona, potser uns vint minuts, però que van semblar eterns perquè el temps se'ns tirava al damunt ja que el nostre avió sortia a les sis del matí a un quart de cinc encara estàvem esperant, per sort, com que els sis que fèiem el viatge érem una colla de "catxondos" ens vam passar l'estona fent bromes sobre les possibilitats de perdre l'avió i les alternatives que podríem prendre, tot això acompanyats amb un cansament cada vegada major; per sort, o per desgràcia, aquest moment es va acabar quan va venir l'autobús, tot i que aquí va començar una nova mini-aventura esperant que no pugés cap revisor perquè cap dels presents havia comprat bitllet.
Arribem a l'aeroport curts de temps, entrem i busquem la porta d'embarcament i pugem a l'avió; la veritat és que no vam tenir massa temps per estar per aquell aeroport, tot i que semblava una bogeria, amb la gent amunt i la gent avall, tampoc en puc parlar gaire. Vam pujar a l'avió, jo em vaig assentar a les cadires de la zona de les ales, ja que són més amples; mentre que la resta es van assentar unes quantes files més enrere i jo, i diria que la resta de la gent, ens vam posar a dormir, abans però, amb un li van cridar l'atencíó per tenir un volum de veu massa elevat i molestava a la resta de gent...; per altra banda, les hostesses no van callar en cap moment i si no passaven despertant al personal per si volien una beguda, parlaven pels altaveus per preguntar si algú volia comprar cigarrets elèctrics. Aterrem, sortim de l'aeroport i suposo que aquí ens trobem amb la primera gran i interessant sorpresa: està tot absolutament tot etiquetat en grec, ni anglès ni hòsties. Com podem i desxifrant símbols comprem un bitllet per anar cap al centre de Tessalònica, per sort, també fan servir l'euro i ens aclarim bé amb el canvi, sinó hauriem tingut un problema i dels grans. Un cop arribem al centre, un xaval espanyol que també estava d'erasmus a Torí i que havia anat amb un altre grup a Tessalònica diu que ell té un amic allà i que ens guiarà cap a l'alberg, que es coneix la ciutat i que fàcilment arribaríem, jo preferia buscar la meva via i guiar-me per mi mateix, mai m'ha agradat que em guiessin; però com que la resta del grup va voler seguir-lo vaig haver de claudicar. Vam començar a caminar per Tessalònica en una direcció que a mi no em quadrava gens, estàvem desfent el camí de l'autobús i pels mapes que havia mirat per situar l'alberg encara hauríem d'haver anat amb autobús un parell de parades més i més o menys hauríem arribat a la zona. Arribem a un lloc ja a les afores del centre de la ciutat, i ens diu el xaval de Tessalònica que havíem arribat, mirem el mapa, mirem com es diu el lloc i mirem les fotografies i li diem perdona: però, no és aquí. I el personatge després de fer-nos fer aquella caminada agafa i se'n va, sense dir res més.
En aquest moment, mig perduts per una ciutat desconeguda per nosaltres, decidim tirar de valentia i indicacions (en castellà) en mà i comencem a caminar per Tessalònica preguntant per un alberg o un carrer que no sabem com es diu. Mentre anem buscant l'alberg anem veient com és la ciutat, i la veritat, és com una espècie de Benidorm enorme, bastant lletja en general i sense massa que oferir, criden l'atenció les esglésies, que n'hi ha moltíssimes i molt curioses, i també que la majoria de la gent, a cada cantonada se senya. Al final trobem l'alberg en un barri bastant curiós i després de pujar una gran rampa, ens donen la clau de l'habitació i ens distribuïm els llits, també veiem que són molt laxes a l'hora de pagar, havíem de pagar 55 euros per l'habitació, però ens diuen que només cal que en paguem 50. Decidim fer torns per anar a menjar, ja que som sis persones en una habitació amb només un bany i tots volíem dutxar-nos, menjar i dormir de la forma més ràpida. Decidim jo i un company anomenat Adrián ser els primers en anar a menjar, ja que hi havia gent que es volia dutxar i n'hi havia d'altres que directament es volien posar a dormir. Baixem la monstruosa rampa i busquem restaurants, i la veritat és que és bastant difícil trobar un restaurant quan no saps com s'escriu i no entens els texts escrits, o sigui que et deixes guiar pels olors i per les aparences. Al final trobem un restaurant que sembla que facin kebabs, tenen la típica carn donant voltes i la típica amanida que t'hi posen dins, ens quedem mirant la carta durant cinc minuts sense entendre absolutament res, fins que el cambrer/cuiner/propietari del bar ens diu que disposava de carta en anglès si volíem...; al final ens decantem pel típic giros, no en tenim ni idea del què estem demanant, però quan ens el porten veiem que és un plat molt correcte, molt bo, i molt similar al més que conegut kebab, però en plat i sense el pa de pita.
Després de dinar, sobre dos quarts de dues, tornem cap a l'alberg, ens dutxem i ens posem a a dormir una mica, ja que per la tarda volíem fer una mica de turisme, total, se'ns en va de les mans i acabem dormint fins a les sis de la tarda, quan ens llevem uns diuen d'anar a comprar sopar i fer-lo a la cuineta que tenia l'habitació, jo i l'Adrián diem que si és per menjar en aquell moment si que soparíem allà, en altre cas soparíem pel centre de Tessalònica, ja que anar a comprar sopar, tornar a pujar, tornar a baixar per anar a donar una volta pel centre de la ciutat, tornar a pujar per sopar, baixar i llavors sortir una mica de festa que no; ja que perdíem massa temps i, vulguis que no, si t'estàs a una ciutat nova, que no hi vius, i que al dia següent ja marxes, t'interessa estar-te el màxim de temps a fora de l'alberg visitant coses i anar a l'alberg pràcticament només per dormir. Aquí comencen les primeres tensions del grup, ja que ningú vol baixar del burro i un il·luminat diu d'anar a comprar sopar i després elegim el què es vol fer..., una decisió molt egoista per la seva part, ja que volia convèncer amb el menjar comprat, per no dir obligar, a fer el què ell volia. Es dirigeixen a comprar i quan tornen el mateix il·luminat diu de fer votacions per saber el què fer, quan nosaltres ja havíem deixat clar el què faríem sigués quin sigués el resultat. Fem votacions, perdem i ens posem tots de camí cap al centre de Tessalònica.
Caminant per la tarda pel centre de Tessalònica, podem veure amb més calma els edificis i les construccions, i la idea que ens havíem fet durant el matí es fa més present, Tessalònica és una Benidorm gegant, gens atractiva i mal organitzada. Arribem al passeig marítim, molta animació pel carrer per ser un dimecres, veiem molts bars i molta gent; arribem fins a la Torre Blanca i decidim donar mitja volta per un carrer major i veure una altra part de la ciutat. Arribem a una rambla, pugem per ella i aquí fem un nou company de viatge, en Tobby, un dels molts gossos abandonats que hi ha a la ciutat, ens acompanya durant uns 20 minuts, però al veure que no li donem menjar ens deixa...; en aquest moment decideixen que és hora d'anar a sopar; jo i l'Adrián diem que ens quedem a sopar pel centre, i ja la tornem a tenir muntada, que si s'havia quedat en una cosa, que no podem fer el què nosaltres volem, que si havíem decidit democràticament..., els hi diem que sí que sí, donem mitja volta i ens posem a buscar un restaurant que resulti interessant i si pot ser, menjar típic d'allà Tessalònica o Grècia en general.
Trobem un restaurant que semblava que tenia bastant èxit, entrem i intentem demanar, dic intentem demanar perquè no sabem com es diu res, i per tant decidim mirar què demana la gent i demanem assenyalant els seus plats. Al final es veu que ens hem decidit per una espècie de kebab, però que no és kebab, en fi, no sabem què és, ens ho mengem i decidim anar a fer una cervesa per un dels molts bars que hi havia al centre. Veiem un vaixell que ja havíem vist a la tarda, decidim pujar-hi, ja que l'entrada és gratuïta i el vaixell dóna una petita volta per davant de la ciutat de Tessalònica. Ens assentem, demanem unes cerveses i ens posem a xerrar relaxadament; mentre xerrem veiem que a Tessalònica hi ha una cosa que fins aleshores no ho havíem vist ni sabíem que existia; vist de lluny semblava una espècie d'Alhambra i semblava interessant, decidim preguntar a la gent què és allò, però tenim un petit problema, si a Espanya la gent és inútil en anglès, a Grècia el problema és corregit i augmentat; ningú domina l'anglès ni cap altra llengua estrangera. Sense saber exactament què és, decidim que l'endemà al matí allò s'ha de visitar tal i com ens llevem, i després, ja es veuria el què es faria. Baixem del vaixell i tornem a caminar pel passeig marítim, ara, l'ambient ha canviat i és completament festiu i ple de joves, arribem al final del passeig i veiem una espècie de discoteca apartada, decidim apropar-nos-hi, i allò que semblava una discoteca el què era en realitat era un gran restaurant, molt correcte, amb bastant estil i ben cuidat; decidim donar mitja volta, ja que eren les onze de la nit i en mitja hora havíem quedat amb la resta de la gent per trobar-nos de nou.
De camí al punt de trobada, decidim passar per llocs que encara no haguéssim passat, puix que el nostre objectiu era descobrir Tessalònica (tenint en compte que no sabíem a on érem i no havíem mirat res per visitar), ens posem per una espècie de carrerons i anem a parar segurament a un dels millors llocs a on he anat a parar, una espècie de barri marítim, conservat tal i com era, però tot reformat i ple de restaurants amb cuina marítima, unes olors de peix cuinat exquisides i uns plats que feien bastant goig. Veient això, decidim que l'endemà hem de menjar peix sí o sí. Continuem caminant descobrint coses, però tampoc dignes de menció; arribem al punt de trobada i comença a ploure; allà ens estem esperant per deu minuts, al veure que no arriben decidim trucar-los i els hi preguntem que a on estant, i ens diuen que estant al punt de trobada, cosa que no era veritat, ,llavors els hi diem que a on estant realment i ens confessen que no estant al punt de trobada, sinó que estant sota una porxada bevent cerveses.
Ens trobem i els hi expliquem tot el què hem vist i el què hem fet, els hi preguntem pel seu sopar i ens expliquen que han estat jugant a cartes amb altra gent de l'alberg i que s'ho han passat molt bé. Decidim anar cap al passeig marítim, ara buit, sense ningú, era una situació bastant curiosa, ja que feia escassament una hora allò era un punt d'ebullició de gent jove..., veiem que la ciutat, amb la pluja se n'ha anat a dormir. L'Adrián i jo diem que veient el què es veu, la millor opció és ja anar a dormir; que l'endemà ens queda un dia molt dur; els altres decideixen fer una cervesa a on sigui, amb una actitud que semblava que no volien admetre que s'havien equivocat, com aquell nen petit que se li diu que no i al dir-li que no encara ho vol fer amb més ganes, només pel fet de portar la contrària. Els hi demanem les claus de l'habitació i tornem cap a l'alberg i ens posem a dormir després del dur dia d'avui.
Dia 3
Sortida de l'alberg, visita a les muralles, dinar a la platja i tornada a Torí
Ens llevem a les onze del matí, amb la queixa dels propietaris de l'alberg que ens diuen que a les onze és quan hem de marxar de l'habitació, que s'ha de netejar i deixar apunt pels nous visitants. Els hi diem que deu minuts hi sortim, però al final sortim a quasi bé mitja hora més tard. Nosaltres (l'Adrián i jo) expliquem la idea d'anar a visitar allò que la nit abans havíem vist, i després anar cap a la platja, ja que la platja estava de camí a l'aeroport. Els altres, engoril·lats com ells sols comencen: platja, platja, platja! sense poder raonar amb ells, i intentar explicar que segons on estàvem nosaltres tampoc era tant lluny arribar fins el què havíem vist i llavors anar a buscar l'autobús, però no ens van voler fer cas. Anem a buscar allò que havíem vist amb un mapa a la mà, mirant el mapa, veiem que allò era una espècie de muralla, però tampoc era fàcil guiar-se amb aquell mapa, decidim preguntar a la gent de la ciutat com arribàvem a la zona que volíem anar, però si nosaltres ens perdíem llegint el mapa, pels propis grecs era una odissea més èpica que la de Homer. Al final, tirant d'orientació divina i pensant amb lògica, vam decidir posar-nos per uns carrers que ens van acabar portant a la nostra destinació, a la part de les muralles amb més bon estat de conservació, una part molt encisadora, però que surt de la tònica de la ciutat, ens estem per allà mirant i observant, molt contents d'haver trobat el lloc, però una mica desil·lusionats perquè tampoc és cap cosa de l'altre món, a Catalunya, Empúries està en més bon estat de conservació. Ens decidim a entrar a una espècie de cementiri grec, o una església o a saber, perquè no sabíem a on entràvem, i vam trobar un mirador a on es veia tota la ciutat, i quedava demostrat per enèsima vegada la lletjor de Tessalònica.
De baixada de les muralles vam passar per la zona universitària, vam agafar un autobús i cap a la platja s'ha dit. Allà vam dinar a un restaurant d'aquells típics de platja, vam preguntar als nostres companys el què havien demanat, ens va convèncer i vam decidir demanar el mateix, un menjar molt bo: sípia, popets i peix, no sabem quin, però peix a la planxa molt més que correcte. Després de dinar una mica de platja, aigua, prendre el Sol i cap a l'aeroport. A l'aeroport ens vam higienitzar com vam poder, ens vam canviar, vam jugar a cartes i quan va ser l'hora d'agafar l'avió vam tornar cap a casa.
dimarts, 23 d’agost del 2011
Comencem
Aquest blog va sorgir amb la idea d'explicar els viatges, escapades,
rutes i itineraris que vagi fent al llarg del temps, la idea era
explicar aquestes experiències juntament amb altre material en un mateix
blog, però me'n vaig adonar que era complicat trobar informació
interessant en un blog a on també hi ha reflexions personals i coses
d'informàtica; per tant, vaig veure lògic crear un nou blog per només
parlar de viatges. En fi, espero que us agradi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)